Us envio aquest poema com a recod d'Abel·lí Artís Gener, "Tísner", que va marxar un dia com avui de l'any 2000.
Un home com en Tísner, que defensà amb les armes el Poble català i que conegué l'exili i els paranys de la Transció, mereix que sigui recordat en un moment com els vivim actualment.
Lligarem el timó amb el guardí
i ens atrinxerarem a la nostra galera
El capità ja ens tirà l’ancora
i ens marcà el nord:
El capità del parxe i la bandera.
Quan assaltarem els destructors ja no mirarem prim
i els costarà el bec i les ungles tanta ultrança,
perquè el capità ja destapava la capsa i el polvorí
per tal que ens lliuréssim de tanta menjança
de tanta puça, de tant fals juí, de manta lloança
als piraters veïns, espanyols d'avui i d'ahir.
L'experiència del capità ens dreça, mal que escamada
escalivada i cretinament escarnida
a un mar de futur, de mar i de terres, de raó i botí.
Inflem les veles!
Endavant les atxes! Foragitem miratges!
Però dormim amb l'ull obert, alertes.
Salut capità!
Amb tu encara cercarem Ítaca
per terres oceàniques i junt als indis amics.
Amb tu defensarem la Mar Catalana, la terra dels homes.
Amb tu ens atrinxerarem a la galera, si cal
i vetllarem amb dagues i canonades:
Sense medalles, Capità
però amb bandera.
8 de maig del 2000
