Les peces que es retornaran estan actualment al Museu Nacional D'Art de Catalunya (MNAC), però formen part de la mateixa col·lecció de les 44 restants que estan al Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, i sobre les quals -en contra de la Llei catalana de patrimoni- hi ha una ordre del jutjat de primera instància número 1 d'Osca pendent d'execució. Això vol dir que en qualsevol moment la policia nacional o la guàrdia civil poden aparèixer a les portes del museu per emportar-se-les.
La moció aprovada aquesta tarda, amb els vots de la CUP, el PSC, CIU, ERC i Comú de Lleida ,acorda que l'Ajuntament de Lleida «dóna el seu suport total al Museu de Lleida en l’aplicació i el compliment de la llei del Patrimoni Cultural Català», i per tant, la Paeria recolza que el museu no acati l'ordre del jutjat d'Osca que vulnera la legislació catalana. El patrimoni que es retornaria és propietat de la Generalitat de Catalunya, venut entre 1983 i 1994 per les monges del Monestir de Santa Maria de Sixena i dipositat al Museu Diocesà de Lleida i al MNAC des de 1970.
La resolució del consistori contradiu de facto la decisió del conseller Santi Vila que ahir va decidir retornar 53 peces de la col·lecció. Francesc Gabarrell, regidor de la Crida per Lleida-CUP, ha explicat que «creiem que el Conseller de Cultura s’ha precipitat amb la devolució d’objectes i ha demostrat vassallatge a l’Estat espanyol». En paraules de la diputada de la CUP-CC, Mireia Boya, la decisió política del conseller és «innecessària i demostra la seva visió autonomista de la legislatura i la seva temeritat d’acció, amb l’únic objectiu de buscar el titular periodístic». La moció de l'ajuntament, en canvi, «protegeix el museu i la col·lecció», explica Gabarrell.
La moció aprovada destaca que "si, finalment, les obres del Monestir de Sixena (i tota la resta de peces en litigi) retornen a l’Aragó s’haurà obert la Capsa de Pandora" en dos aspectes molts concrets: crea un precedent pel qual una sentència de l'Estat Espanyol exigeix l'incompliment de la legalitat catalana, en una matèria que la Generalitat hi té competència exclusiva; i la hipotètica inclusió de les obres de Sixena en el fons d'un nou museu aragonès no respectaria els lligams històrics i contextuals que donaren lloc a les obres de la Franja, i que sí que es mantenen en el cas del Museu de Lleida.
La moció diu que «Tot plegat, respon a una estratègia política basada en l’anticatalanisme, que busca la separació dels territoris de la Franja de l’entorn que històricament els hi ha estat propi: els territoris catalanoparlants que vinculen Catalunya i l’Aragó, i que pretén diluir el passat comú obviant el fet inequívoc que les barreres polítiques no tenen perquè coincidir amb les barreres humanes, socials i culturals».
