La Plataforma per la Llengua presenta aquest dijous a les Nacions Unides a Ginebra la situació d’indefensió i desprotecció que viu el català en diversos àmbits. La jornada s’emmarca en la segona sessió (la primera part de la qual va tenir lloc el passat mes de gener) de l’Universal Periodic Review (UPR), on es revisa l'estat espanyol en matèria de drets humans.
La coordinadora d'entitats ELEN, European Language Equality Network, ha estat l'encarregada de portar al Parlament Europeu la situació dels drets lingüístics a l'estat espanyol de la mà de Rosa de les Neus Marco i Marga Payola (Plataforma per la Llengua), Ferran Suay (Acció Cultural), Marcos Maceira (Mesa pola Normalización Lingüística) i Inaciu Galán i Maria Bordallo (Iniciativa pol Asturianu).
En aquesta sessió s'han exposat els casos d'atac a la immersió lingüística a Catalunya, contraposats a les demandes a favor de l’escolarització en català al País Valencià. En l'àmbit de la justícia s’ha posat de relleu la poca presència del català en els documents i les sentències judicials. Pel que fa a la cultura, la denúncia ha caigut sobre el cinema, ja que menys del 5% de pel·lícules estan subtitulades o doblades al català. També s'ha recalcat que el País Valencià té vetada l'emissió de cap canal de TV en català. En l’àmbit empresarial s’han assenyalat les 202 lleis que regulen l'etiquetatge en castellà, mentre que només 2 ho fan en català. Finalment, pel que fa a l’oficialitat i el reconeixement, s’han subratllat els casos de discriminació en l’ús del català en les administracions públiques i la manca de reconeixement d’una llengua parlada per més del 10% dels habitants de l’Estat.
La Plataforma per la Llengua pretén d'aquesta manera que Europa entengui la situació vexatòria i discriminatòria de la llengua catalana a l'estat espanyol i fer un pas més per aconseguir el reconeixement del català en l'àmbit europeu, ja que es tracta d'una llengua que parlen més de 10 milions de persones.
