De la històrica jornada del 9 de novembre se’n poden fer moltes lectures i extreure’n ple de conclusions. La massiva participació en el procés participatiu sobre la independència de Catalunya, amb unes xifres similars a les de les darreres eleccions al parlament europeu o a les del referèndum per validar de l’estatut d’autonomia, donen una enorme legitimat al procés i un valor polític cabdal al resultat. Tot i les traves imposades per l’estat espanyol, amb la seva maquinària feixista al capdavant, i el poc entusiasme mostrat per part d’alguns sectors autoanomenats ‘’autodeterministes’’ el procés participatiu ha estat un èxit. En aquest sentit cal recordar que tant els resultats del referèndum sobre l’estatut com els de les eleccions europees mai han estat qüestionats per aquells que obertament reneguen del 9N o aquells que han mantingut actituds tèbies fins el darrer moment. Cal recordar també que cap d’aquests que han qüestionat tant el procés com el seu valor polític mai han dubtat de les cadires i de quotes de poder que s’han repartits, per exemple, com a resultat de les eleccions europees.
Més enllà de totes aquestes valoracions el 9N ens ensenya moltes més coses. L’enorme acte de desobediència i fermesa de la societat civil vers les imposicions de l’estat espanyol ens demostren que estem preparats, ja no només per la independència sinó per anar molt més enllà. El procés cap el 9N ens ensenya que cal voluntat política però que sobretot el que cal és pressió popular per encarar el grans canvis. El 9N ha demostrat que el poble volem ser partícips de tot allò que ens afecta i que, a més, estem preparats per explorar noves maneres de fer política que permetin l’empoderament de la ciutadnia i començar a decidir sobre tots els àmbits de les nostres vides. La consulta sobre la independència és només el principi, les urnes no s’han de moure del carrer. Cal seguir preguntant i decidint-ho tot. Aquesta hauria de ser la praxis habitual d’aquesta nova república catalana que estem construint, amb un procés constituent obert, plural i de caire popular, que trenqui esquemes. Amb un nou model polític que inverteixi en democràcia, tot posant a la ciutadania i al teixit associatiu en primera línia de l’acció política i portar a la practica polítiques dirigides a les persones, al marge dels interessos econòmics dels lobbys i la banca. El camí vers la ruptura democràtica amb l’estat espanyol ens brinda totes aquestes oportunitats. El 9N la societat catalana ha fet un gran acte de sobirania popular i ha demostrat que està preparada per decidir-ho tot. Ara cal arribar fins al final.
