Els homes primitius es governaven pel mètode de la democràcia directa. Tots els adults participaven en ta presa de decisions polítiques a través de les assemblees. No hi havia cap mena de delegació del dret propi de tot home a participar-hi. En frase de Marx, no hi havia alineació política.
A Grècia, introductora de la democràcia electiva, dominava encara la democràcia directa. Només s'hi celebraven eleccions per a alguns càrrecs públics. La mateixa cosa cal dir de Roma, com dels orígens de molts altres Estats.
A partir del segle XVIII s'imposa el sistema de democràcia representativa. L'Estat, que existia des dels grans imperis antics com a òrgan estricte de l'opressió que exercien els poderosos, és ocupat per representants elegits pel poble. No es desfà l'Estat. Al contrari. No para de créixer i d'enfortir-se fins a avui dia. El poble exigeix a l'Estat cada dia més responsabilitats. El sector públic, àdhuc en els països més liberals, esdevé de bon tros l'empresa més gran de totes.
Els candidats polítics demanen en les eleccions un mandat del poble per a dirigir l'Estat en nom del poble, però sense el poble. Aquest cedeix als polítics elegits la responsabilitat del control de l'aparell de l'Estat.
La lluita titànica pel poder entre partits de rics i partits populars ha obligat, durant els últims segles, aquests darrers partits a exigir del poble la cessió de gai- rebé totes les seves responsabilitats socials. Així, la democràcia directa ha esdevingut, en general, impossible al costat de la democràcia representativa.
Però els catalans hem conservat una forta tradició de responsabilitat de les assemblees de base. La constància de l'estructura de país, d'illa o comarca, de municipi i de barri, és deguda a una insistència a mantenir, clar o encobert, patent o latent, el funcionament d'assemblees de base. No s'ha destruït del tot el teixit social orgànic dels catalans ni en aquesta llarga dictadura.
Mentre les assemblees de base no restin forces, ans donin llur ple suport lúcid i crític als polítics populars que lluiten pel control de l'Estat, benvingudes siguin! Que creixin i es multipliquin i omplin les nostres terres. La democràcia renaixent, a base d'assemblees populars obertes, és l'inici de la desaparició de l'alineació política.
