Poc a poc es van clarificant les posicions, i podem observar com cadascuna s'expressa de manera molt diferent perquè hi ha una estreta concordança entre les idees polítiques i els mètodes triats per a expressar-les: mentre les unes s'expressen amb rigor ètic i democràtic, les altres s'expressen amb mètodes rotundament abjectes i mafiosos.
Com a exemple d'això darrer, veiem com després del que va passar amb el fiscal general de Catalunya per expressar les seves opinions tècniques sobre el dret a decidir, ara li ha tocat el rebre al col·lectiu de jutges liderats per en Santi Vidal, els quals han expressat la seva opinió mitjançant un Manifest que han fet públic.
El mètode que han emprat contra aquest col·lectiu de jutges és característic de trames negres i mafioses. Han utilitzant les fotografies i les dades personals del carnet d'identitat dels afectats, dades a les quals només hi té accés la Policia Nacional i per tant és informació classificada. Finalment, per tancar la trama, tot plegat ha estat divulgat pel diari La Razón, del “tristemente celebre” senyor Ansón, un ultra disfressat de monàrquic i “capo” dels conspiradors.
A les fotografies i a les dades que publica l'ignominiós i abjecte Anson a La Razón, només li faltava la paraula WANTET (es busquen) per acabar d'arrodonir el complot. Els jutges signants del Manifest són, tots ells, persones honrades i honorables que la única cosa que han fet és expressar la seva opinió de forma democràtica.
En canvi, les persones que han lliurat les seves dades personals d'identitat a La Razón són gent covarda que no donen ni donaran la cara. El seu objectiu és sembrar el terror i fer mèrits davant d'un poder que cada cop és més vil i fosc i s'aproxima al feixisme. És ben segur que ara mateix, tal com està el poder a Espayaa, una comissió d'investigació sobre els fets que comentem no serviria per a res.
Després del que ha passat aquests darrers anys amb el poder judicial (Gurtel, Blesa, Barcenas, ...) i amb el tracte que han donat a Garzon, Epido, Silva i demés, està ben clar que la divisió de poders a Espanya és cada cop és més difusa. Un altre exemple d'això el trobem en la doctrina Parot. Amb tot aquest panorama podem veure clar què és el que l'estat espanyol vol fer amb la justícia. El seu objectiu és que la justícia estigui al servei dels poderosos que governen l'estat, aplicant la llei de l'embut: la part ampla pels que són a dalt i l'estreta pels que som a baix.
Observant i analitzant la situació podem concloure que les pràctiques polítiques del PP són cada cop més les d'un estat autoritari que s'aproxima al feixisme.
