La Diputació de Lleida senyalitzarà 11 xarxes d’evasió al Pirineu lleidatà que els jueus van utilitzar per fugir del nazisme i dels camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial. L’objectiu d'aquesta iniciativa és recuperar la memòria històrica i donar a conèixer uns fets poc coneguts que es van produir durant l’Holocaust.
Amb aquest projecte, gràcies a una investigació de l’historiador Josep Calvet, senyalitzarà les rutes i els espais de referència més importants, com ara passos, llocs d’acollida, presons i espais de concentració, que eren utilitzats per a les deportacions dels fugitius capturats després de l’acord entre els governs franquista i hitlerià.
La senyalització es complementarà amb explicacions històriques sobre aquestes rutes que unes 80.000 persones van creuar a través de 200 passos, en molts casos per fugir de la mort i assolir la llibertat.
Un camí de Llibertat
Descobrir.cat explica que la senyalització d’aquests itineraris, a través de les comarques del Pallars Sobirà, la Vall d’Aran, l’Alt Urgell i la Cerdanya, coincidirà l’any vinent amb el 20è aniversari de la recuperació del Chemin de la Liberté (Camí de La Llibertat), un itinerari transfronterer que durant els anys de la Segona Guerra Mundial va esdevenir una de les rutes principals de pas des del departament francès d’Arieja fins al Pallars Sobirà per a centenars de refugiats de l’Europa ocupada pels nazis.
D'altra banda, des de l’any 1994 s’organitza també una travessa commemorativa que parteix de Seix i arriba a Esterri d’Àneu a través del port de la Pala de Clavera.
20è aniversari del Camí de la Llibertat
Aquest itinerari transfronterer va ser recuperat per l’associació Le Chemin de la Liberté, de Seix (Ariège). Durant els anys de la Segona Guerra Mundial va esdevenir una de les rutes principals de pas des del departament francès d’Ariège al Pallars Sobirà per a centenars de refugiats de l’Europa ocupada pels nazis.
L’objectiu principal d’aquests actes és perpetuar i transmetre el record d’aquesta via de llibertat i del paper dels Pirineus com a lloc de fugida, que va permetre que al voltant de 80.000 persones poguessin escapar de la persecució i la barbàrie.
