La nostra División Azul

El 1939 van estar a punt d'acabar amb nosaltres. Fins i tot, Javier Nart -poc sospitós de sobiranista... català- em comentava l'altre dia que Himmler va quedar esfereït de la desimboltura amb que l'assassí Francisco Franco es dedicava a la pràctica de la repressió. El 78 molts dels supervivents i els seus fills davant un enemic que flaquejava van signar la rendició definitiva. Ni cap comissió del perdó, ni cap mena de justícia pública o històrica d'un aixecament feixista que va deixar aquest país contaminat pels complexos, per la sang, per la dictadura i per la mediocritat de l'ordeno y mando d'un grapat de capsigranys.

De fet, estem vivint sota el jou de l'únic estat al món, l'únic, que no ha estat ni capaç de demanar una simple disculpa per haver assassinat un president democràticament escollit. I, el que trobo més fort, consentit per la resta d'estats que configuren aquest nyap que en diuen Unió Europea. Per cert, no sé perquè tant parlar i preocupar-nos d'Europa, si al capdavall aquest supraestat deuterocanònic no ha mostrat ni el gest més mínim, ni tant sols per cortesia, per tal que el català sigui oficial a les seves institucions. I encara alguns Mestre Tites creuen que ajudaran al "procés".

A aquestes alçades de la pel·lícula, viure sota el jou impresentable d'un estat que regala diplomes a la División Azul és culpa nostra. Deixem-nos d'hòsties, miraments i xerrameca, -que l'enemic ja les va deixar al 36- i amb les raons que ens acompanyen -que en són moltes i les tenim- anem com un exèrcit a convèncer els que encara dubten. Anem on el mapa ens indica que podríem perdre i expliquem casa per casa qui són aquesta gent que van venir de matinada i encara no han marxat.

Expliquem-los sense embuts, de manera clara i concisa i amb la proximitat emocional que només podem compartir els perdedors, que encara tenim una guerra per guanyar. I quan haurem guanyat serem com els pobles civilitzats, com aquells que no condecoren el nazisme, i mai no farem presoners els que no vam convèncer perquè són i seran dels nostres.