Centenars de persones van enterrar dissabte passat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, certificant-ne així la mort, en el marc de la Marxa cap a la Independència que ha emprès l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i que desembocarà l'11 de Setembre en una manifestació multitudinària a favor de l'estat propi.
L'emplaçament no era gratuït: Miravet, a la Ribera d'Ebre, població de les Terres de l'Ebre que va acollir la gestació la carta autonomista. Durant l'acte, els participants van pujar fins al pati d'armes del castell que el 2006 va ser l'escenari de la gènesi de l'Estatut. Sis anys després l'estampa era ben distinta: l'indret es va omplir d'estelades i es va demanar, també, la fi d'iniciatives com el pacte fiscal.
La Marxa, inundada d'estelades i sota crits d'"indendència", va sortir de la Plaça de l'Arenal i va recórrer poc més d'un quilòmetre a peu fins al Castell Templer. Un cop allà es van dur a terme els parlaments de l’alcalde Antoni Borrell, que va subscriure el Manifest de la Marxa; el membre del secretariat nacional Jaume Marfany i el Ramon Bel, de l’Assemblea de les Terres de l’Ebre; Pep Riera i el Pep Suñé, d’Unió de Pagesos; els escriptors Andreu Carranza i Santi Vilanova; i el periodista Xavier Garcia.
A més dels parlaments, es van celebrar actuacions i també la signatura del manifest per part de Borrell en l’acte central que també va servir per constituir l’assemblea territorial de l’ANC a la vila.
Tot i que no es va fer l'enterrament simbòlic de l'Estatut al cor del castell que hi havia previst, aquest va ser el missatge que va impregnar tot l'acte. Actualment, l’ANC compta amb més de 260 assemblees territorials i amb desenes en procés de constitució; així com més de 6.000 adherits i milers de simpatitzants.
