L’associació en defensa de l'edifici Els veïns denuncien que l'ajuntament ha oblida't de cop que aquesta està protegida per una Fitxa de Patrimoni que només considera, exteriorment, la modificació de l’escala d’incendis lateral i la reducció de cossos afegits a la part superior.
En canvi, el Pla aprovat preveu enderrocar una part important de l’edifici protegit "y el derribo no sera poca cosa", en paraules de l’arquitecte de Nuñez.
El projecte de la immobiliària preveu unes obres que excedeixen en alçada i profunditat les condicions marcades al PGM.
El Pla modifica també l’aplicació de les medicions de les altures sobre la rasant del terreny, de manera que el promotor ha obtingut una planta de més.
Davant d'aquesta situació es denuncia que l’ajuntament de Barcelona permet una malversació patrimonial irreversible i atorga al promotor un excés d’aprofitament urbanístic totalment injustificat: "El resultat d’aquesta agressió és especialment sagnant quan estem parlant de l’edifici senyera i porta d’entrada a la ciutat-jardí de l'Avinguda Tibidabo, visible des de molts indrets de la ciutat i que va ser creat amb clara vocació de nexe entre dita ciutat-jardí i la urbs: obert als jardins i tancat cap a la ciutat."
És noucentista en Josep Lluís Nuñez?
Poc s’hauria imaginat l’ Adolf Ruiz i Casamitjana, l’arquitecte que va projectar l’edifici de la Rotonda que hi ha a la plaça Kennedy -just on comença el seu recorregut l’entranyable tramvia Blau-, que algun dia la seva obra podria ser víctima de l’especulació urbanística. La Rotonda és d’estil modernista i va ser construïda el 1912 per albergar l’hotel Metropolitan. Si la mirem amb deteniment veurem balcons amb baranes de forja que sostenen bustos de pedra, finestrals amb motllures impossibles, corbes plenes d’intencions estètiques, etc. La façana frontal la domina amb insolència la cúpula blau turquesa acabada en punxa i assentada sobre columnes de capitells florejats, de la qual en sobresurten una espècie de dracs alats. Un gran rètol que porta el nom de l’edifici la rodeja. Tot plegat decadent, si ho voleu, però d’un gran valor artístic i cultural.
Però resulta que l’inefable Josep Lluís Nuñez, al front de Nuñez i Navarro i amb la complicitat de l’ajuntament, se la vol carregar. L’homenet, sense tallar-se ni un pèl i en la seva línia habitual, ha aconseguit que s’aprovés un Pla Urbanístic a mida, que li ha permès alterar radicalment les condicions urbanístiques previstes al Pla General Metropolità. No hi fa res que l’informe elaborat pels propis Serveis Tècnics del districte de Sarrià-Sant Gervasi es manifestés en contra, i que alertés dels errors tècnics de la proposta, que poden malmetre per sempre més un edifici protegit. A Nuñez no li agrada el modernisme i tirarà pel dret. Només faltaria a aquestes alçades de la pel•lícula!
Els modernistes eren gent arrauxada, vital, idealista, que s’oposaven al conservadorisme de la burgesia i va intentar, a partir de l’art, regenerar les masses incultes. Volien canviar la societat a través de l’art de les formes inspirades en la natura, en la vida. En canvi, els noucentistes, que vindrien a continuació, eren gent d’ordre. A nivell ideològic, el Noucentisme representa la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre i la claredat. I, evidentment, alineats amb el poder de la burgesia.
Per tant, com va dir aquell: “no hace falta decir nada mas”. Modernisme i Nuñez són com l’oli i l’aigua, com el dia i la nit, com el pobre i el ric.
I l’Hereu? Doncs el noi només és socialista del PSC.
Per saber-ne més:
La CUP de Barcelona en contra de l'enderrocament de l'edifici protegit "La Rotonda"
