Pel que fa a la conselleria de Salut, el nou conseller Boi Ruiz representa el sector més neoliberal del govern català. Un ex membre d’aquell “sindicat” de xoriços anomenat UGT, ex president fins fa poc de la Unió Catalana d´Hospitals, la patronal dels hospitals privats, i que abans de ser conseller de Sanitat i Salut era vocal de la Junta Directiva de Foment del Treball. Vaja, un perfil ideal per a defensar la sanitat pública en temps de crisi. Entre els mèrits de Boi Ruiz com a president de la patronal dels hospitals hi trobem el d’haver aconseguit per a la xarxa privada d’hospitals una moratòria rere una altra per tal de no pagar els deutes d’aquesta amb la seguretat social.
El sector sanitari representa un bon negoci i la pressió de les empreses privades ha estat i continuarà essent molt forta. La connivència d’aquestes empreses amb el poder polític se’ns ha mostrat del tot desacomplexada amb el nomenament de Boi Ruiz. Si ara el conseller no parla de copagament - tot i que fins fa quatre dies deia tot el contrari - és perquè considera prioritari un objectiu complementari: aconseguir que la ciutadania entri massivament en el món de les mútues privades. S’han d’entendre en aquest sentit les mesures encaminades a desgravar fiscalment el pagament de mútues, les quals no són res més que entitats privades amb ànim de lucre.
Boi Ruiz sap que la sanitat és un bon negoci, porta tota la vida omplint-se les butxaques a costa de la salut, i també sap que >el desballestament del sistema sanitari públic pot oferir molts dividends, a ell i a la resta de la patronal sanitària. A més del desviament de més del 50% dels diners públics a la sanitat privada-concertada, hi ha unes altres mesures que serviran per recórrer aquest camí: retallar treballadores i treballadors al sector públic, fomentar la contractació cada cop més precària, impulsar la concertació amb centres sanitaris pagats amb diners públics, concedir la gestió a empreses privades, fomentar el monopoli de la industria farmacèutica, reduir els medicaments genèrics o allargar les llistes d’espera, entre moltes altres.
Cal plantar cara a la destrucció per part del govern del nostre sistema sanitari públic i això només ho podem fer construint alternatives. Hem de dir ben alt que les nostres alternatives són la defensa de la Sanitat Pública amb titularitat i gestió púbica, la prohibició de la derivació de diners públics al negoci de la salut, un model de participació i gestió ciutadana de la salut i la sanitat i l’augment de llocs de treball per tal evitar la infrautilització dels recursos públics.
