Comunicat
El feixisme no es tolera, es combat!
Manifestem la nostra solidaritat i condemna als socis i membres del casal Jaume I d’Oliva per l’atac feixista amb còctels molotov que han patit fa dos dies, quan només feia uns pocs més que el Centre Islàmic de la Safor patia un altre idèntic.
Els darrers atacs feixistes a institucions o membres de col•lectius socials a la comarca de la Safor, junt amb la freqüència amb que es perpetuen, accentuen una sensació d'impunitat que molts hem denunciat reiteradament.
Els còctels molotov llançats contra el Centre Cultural Islàmic, només fa deu dies, i ara contra el Casal Jaume I d'Oliva no són actes aïllats com s'ha insistit des de la delegació del govern o des de les diferents regidories de seguretat ciutadana de la nostra comarca. Al llarg dels últims anys, hem assistit a un increment de les agressions i de l'activitat a cara descoberta dels grupuscles d'extremadreta (España 2000, Alianza Nacional, Grup d'Acció Valencianista, Coalición Valenciana, etc.) sense que això haja generat un augment de la pressió policial o judicial, tot i les reiterades denúncies públiques del nostre i altres col•lectius. Aquestes organitzacions signen l'autoria de les amenaces, tenen pàgines web i els seus noms i cognoms han arribat a aparéixer als mitjans de comunicació.
Però la tranquil•litat amb què actuen és fàcilment comprensible, sobretot perquè tenen les forces policials de la seua banda. Fills de policies, militars en actiu, etc., tot plegat fa pensar que les filtracions estiguen a l'ordre del dia.
L'única resposta que pot oferir la societat civil més implicada políticament és la de la unitat d'acció. Front la renúncia de la majoria dels partits polítics i dels seus cossos policials no hi ha altra alternativa que l'organització contundent de l'esquerra i una més que possible radicalització de les postures i actituds. Però se'ns dubte això ens tornarà a servir per demostrar com la repressió política sempre es cenyeix sobre els qui tracten de combatre la injustícia, la discriminació i la intolerància.
Esperem no arribar a situacions en què siga massa tard, en què ja no hi haja marxa enrere, però com en tantes altres ocasions, la lluita és l'únic camí i no hi renunciarem.
