Després de 2 anys de lluita, han guanyat els treballadors de TMB!
Tot el poble treballador guanyem!!
El passat 19 de gener, els i les treballadores de TMB, després de més de 2 anys d'una intensa lluita i mobilitzacions, i malgrat tota la repressió patronal, política i policial, votaren per majoria aplastant a favor del preacord del conveni col·lectiu pel període 2009-2012. Des de la Coordinadora Obrera Sindical - COS, sindicat per l'alliberament de gènere, de classe i nacional dels Països Catalans, volem felicitar sincerament a totes les treballadores i treballadors de TMB per aquesta victòria, i els volem agrair la seva lluita, compromís i exemple a seguir en el futur.
Per què diem, des de la COS, que és una victòria històrica?
1- Perque, primer de res, s'ha assolit en un moment de reflux de les lluites obreres, i en mig d'una escalada de violència patronal desconeguda en dècades, que aprofitant la cojuntura internacional, estatal i nacional, vol acabar d'arrebassar-nos tots els nostres drets col·lectius i individuals (noves reformes laborals, privatitzacions de serveis públics bàsics, etc.)
2- Perque, s'ha aconseguit a partir de l'assemblea unitària de totes les treballadores i treballadors. Passant per damunt de totes les burocràcies sindicals, grogues o alternatives, els representants dels treballadors i el conjunt majoritari de la plantilla han demostrat que la sobirania està en l'assemblea, que només ella pot decidir, i que tothom ha d'acatar la seva decisió.
3- Perque en una situació com l'actual, en la que se'ns força a treballar més hores pel mateix salari, o se'ns redueix la jornada a canvi de menys jornal, els i les companyes de TMB no només ens han demostrat que es poden assolir jornades de gairebé 35h setmanals sense reducció salarial (amb l'assoliment dels 2 dies de descans setmanal, passant de 251 a 225 dies de treball a l'any), sinó que a més, així, es pot facilitar la creació de nous llocs de treball.
4- Perque, tot i la descarada campanya de desmobilització, criminalització, persecució i repressió, portada a terme per les cúpules directives de CCOO i UGT, de la direcció de TMB (no ho oblidem, responsables de la mort del company Pablo Díez... Ni oblit, ni perdó!!), de l'Ajuntament de Barcelona i del govern de la Generalitat de la CAC, han demostrat que amb la unitat de totes les companyes i companys, encara podem guanyar i assolir els treballs i les condicions de vida dignes que necessitem i ens pertoquen.
5- En definitiva, els i les companyes de TMB, ens han donat un exemple a seguir que no té preu, ens han obert la via a seguir per plantar cara amb unitat, dignitat i solidaritat, a la crisi provocada pels capitalistes, i que tot el poble treballador patim en forma d'atur massiu, precarietat generalitzada, congelacions salarials, i pèrduda de drets laborals i socials. I tot això, just quan el govern espanyol del PsoE, la patronal (dirigida pel lladre de Diaz Ferran, responsable de la fallida d'Air Comet), i les cúpules sindicals de CCOO i UGT (les mateixes que segons el BOE, en 2009 ja han rebut més de 60 milions d'euros dels pressupostos de l'estat), estan ja a punt de signar la nova reforma laboral, enquadrada en la dinámica engegada 30 anys enrere amb els Pactes de la Moncloa, per deixar-nos sense res a les persones treballadores.
Per últim, des de la COS volem remarcar molt especialment una altra de les claus d'aquesta victòria, junt amb la unitat i l'assemblearisme. I ha estat, sense cap dubte, la mobilització al carrer i la unitat d'acció amb els moviments socials i populars combatius de Barcelona. Eixe fet, el de treure el sindicalisme al carrer, el de treure la consciència de classe al carrer i fer-la ben visible més enllà del propi centre de treball, va contagiar una onada de solidaritat que fou una de les claus fonamentals per guanyar les bagues escomeses, per plantar cara a la repressió, i finalment, guanyar la lluita!
A la COS portem des de l'any 2005, debatent, organitzant-nos i lluitant per tal que es comenci a posar en pràctica el que anomenàrem en el seu moment, el "Nou Model Sindical pel S.XXI als Països Catalans"... i malgrat tots aquests anys de dura lluita ideològica i organitzativa, veiem com no ens equivocàvem en les nostres anàlisis i propostes, i que cada vegada són més els i les treballadores que arriben a la mateixa conclusió.
I al cap i a la fi, quina conclusió trobem? Que hi ha altres formes de fer sindicalisme, que eixe sindicalisme, en les condicions actuals de precarietat, divisió i dispersió de la nostra classe, pot tornar a resorgir mitjançant la coordinació de les lluites, i la unitat d'acció, mitjançant la territorialització de les lluites (treient-les dels centres de treball i els polígons, als nostres barris i carrers, i a les institucions mitjançant aquelles candidatures veritablement d'esquerres i no lligades a cap tipus d'interès pertidista, ni sotmeses a hipoteques de subvencions o "ajudes" institucionals) i la coordinació amb els moviments socials i populars d'arreu dels Països Catalans; i avançar així, decididament i sincerament cap a la tan desitjada i necessària unitat sindical, de classe i combativa, no burocratitzada i independent econòmicament, i organitzada a tot el territori dels Països Catalans.
Per tot plegat, companyes i companys de TMB, de tot cor, moltíssimes gràcies per la vostra lluita, moltíssimes gràcies pels vostres sacrificis, i moltíssimes gràcies per la vostra victòria!!
