A la Xina popular...i aquí?

Tanmateix, el més punyent és com aquestes mesures es mostren als informatius de manera natural...Però només quan es donen a desenes de milers de quilòmetres lluny del país. Al costat de la notícia podrem trobar els analgèsics missatges d’apuntalament del mercat immobiliari. Els especuladors potser es trobaran amb problemes afegits a la Xina, però no pas aquí. Amb desenes de milers de pisos buits a Barcelona, els partits donen la seva benedicció a la requalificació de sòl a Les Corts. Amb proves fefaents de corrupció, el senyor Muñoz de Bonanova i Santa Coloma menja a casa -no al despatx, no sigui dit- els torrons. Amb tot el morro, un llum ben cofoi i lluent, com un nou far, brilla a les nits la –nouvinguda?- ve dobla a dalt de l’Hotel Vela. I fins i tot el batlle ens vol fer combregar amb una nova tanda de formigó i ciment olímpic on tot el medaller se l’emportarien les empreses del SEOPAN i els nous Millets que calgués.

Potser caldria tirar pel dret, però no em refereixo a les dreceres -aquestes van plenes ja amb els especuladors i els polítics que els fan costat. Caldria un pacte pel dret a l’habitatge. La llei que li manlleva el nom continua sent paper mullat. El proper cap de setmana, al Fòrum Social Català, hi haurà tallers on hi treballaran conjuntament un bon grapat de col·lectius que, aquí com a la República de la Xina, lluiten contra les bombolles immobiliàries abans i després de que esclatin. Tot i que no siguin notícia, les nostres reivindicacions continuen sent les mateixes: “És un dret, no un privilegi”.