El 9 d’octubre de 1238 el rei Jaume I entrava a la ciutat de València amb la senyera de les quatre barres, que també esdevindria la bandera del País Valencià. Posteriorment foren incorporades Cullera,1240; la serra d’Espadà ,1242; Alzira,1243; Dènia i Xàtiva, 1244; i Bihar, 1245. També el Regne de Múrcia fou conquerit per Jaume I.
El 1238, tropes catalanes i aragoneses entraren a la ciutat de València, que depenia del califa de Bagdad al-Mustansir Billah. La conquesta de les darreres places originà una topada amb Alfons X de Castella, que pretenia conquerir Xàtiva. Però hi renuncià després de signar el tractat d'Almizra (1244), segons el qual Jaume I cedia a Castella la conquesta de Múrcia. El regne de València van ser repoblat per catalans i aragonesos: els primers van ocupar preferentment les comarques del litoral, que ara són de parla catalana, i els segons van ocupar preferentment les comarques interiors, inicialment de parla aragonesa i avui de parla castellana. La conquesta és celebrada a la ciutat de València el 9 d'octubre des del temps de Ramon Muntaner fins avui dia, per imitació de la Festa mallorquina.
