La nit del 28 al 29 de juny de 1992 la Guàrdia Civil iniciava l'anomenada Operació Garzón. Una quarentena de persones van ser detingudes durant els següents quinze dies, trenta-dues de les quals van ser acusades de pertànyer o col.laborar amb Terra Lliure. Vint-i-tres dels detinguts van ser torturats sota la Llei Antiterrorista, només aquells dies, ja que les detencions i tortures van continuar un cop acabats els Jocs, arribant a superar la seixantena de detinguts.
Des del Ministeri d'Interior es va argumentar que l'Operació Garzón -la més contundent que ha patit mai l'independentisme fins aleshores- només volia desmantellar Terra Lliure (després de l'autodissolució de la seva IV Assemblea), que encara gaudia de militància i infraestructura, per assegurar uns Jocs Olímpics tranquils. Per tant, tot i que l'inici de l'operació policial va ser aquell 29 de juny, la seva gestació política venia de molt abans: des que l'octubre de 1986 Barcelona va ser nomenada seu olímpica, la Direcció General per a la Seguretat de l'Estat, el Centre Superior d'Informació de la Defensa (CESID) i tots els serveis d'informació de la Guàrdia Civil i la policia van encetar una nova estratègia: acabar amb qualsevol possible bri de reivindicació dissident que pogués sacsejar la societat catalana i alterar la tan preuada pau olímpica.
La Guàrdia Civil va detenir ahir, poques hores després de la desactivació de dos artefactes explosius a Girona, els presumptes integrants d'un escamot residual de Terra Lliure contraris a la dissolució de l'organització terrorista. Aquest era el text que seguia al titular Detingudes set persones per les bombes de Girona, que el diari El Punt va publicar el 30 de juny de 1992. Era el tret de sortida de la ràtzia contra l'independentisme coneguda com l'Operació Garzón.
Aquella nit del 28 al 29 de juny la Guàrdia Civil havia detingut Josep Musté i Ferran Ruiz a Vic, Jordi Bardina, David Martínez, Esteve Comelles i Teresa Mas a Manresa, i Joan Rocamora a Barcelona. Començava l'operació policial més llarga que recorda l'independentisme català. Els fets, a partir d'aquella nit del 29 de juny, es van succeir molt ràpidament i es van escampar arreu dels Països Catalans, desconcertant totes les organitzacions i partits independentistes.
