En els 46 municipis que sotmeten a votació la sobirania catalana hi
haurà repartides 315 urnes instal·lades en 140 col·legis electorals.
Capitals de comarca com Mataró o Falset celebren consulta per a la
l'autodeterminació.
El més petit, al Lluçanès
A l'altre extrem, Sobremunt és el municipi més petit d'aquesta onada de consultes, amb només 77 persones majors de 16 anys empadronades que tindran dret a vot, seguit per la Morera del Montsant (Priorat), 134 persones, i Mont-ral, (Alt Camp) amb 185. A banda de Mataró, una altra capital de comarca, Falset (Priorat), també hi decidiran 2.400 veïns.
El cinturó metropolità, a examen
Vuit comarques i 18 municipis de la demarcació de Barcelona preguntaran als seus veïns empadronats majors de 16 anys si són partidaris de la creació d'un estat català. Entre ells, destaquen els del Baix Llobregat -entre ells Cornellà, Sant Feliu i Sant Boi de Llobregat i Esplugues. Mataró (Maresme) és la ciutat de la demarcació de Barcelona amb més catalans amb dret a vot, 101.000, i a Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental) hi podran votar 49.000 persones.
Gairebé el 50% de la població amb dret a vot es concentra als cinc municipis del Baix Llobregat, entre els que hi figura Sant Feliu de Llobregat, amb 38.000 persones amb dret a vot. Precisament, a Sant Feliu de Llobregat la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència hi ha establert la central de dades nacional. La Coordinadora vol, d'aquesta manera, posar en valor la implicació d'un territori tradicionalment distanciat del moviment d'autodeterminació.
Al Baix Llobregat també es faran consultes a Cornellà de Llobregat -on va ser alcalde l'actual president de la Generalitat, José Montilla- (73.000 persones amb dret a vot); Sant Boi de Llobregat (69.000); Esplugues (40.000) i Olesa (18.000). Al Baix Llobregat entitats com la Federació d'Associacions de Veïns de Cornellà han fet campanya obertament a favor de la participació per votar en contra de la independència.
Mataró encara el 20J amb un 17% de participació
La ciutat amb més població amb dret a vot, però, és la capital del Maresme, Mataró, on poc més de 100.000 persones estan cridades a les urnes. D'entrada, l'entitat Mataró Decideix ha explicat que la capital del Maresme ha registrat un vot anticipat que supera el 17%, una xifra fins ara altament superior a la de ciutats de dimensions similars on s'ha fet la consulta.
A Mataró hi ha situat el seu centre d'operacions la plataforma de càrrecs electes per l'autodeterminació Decidim.cat i hi faran les valoracions els representants dels partits.
12 municipis de 6 comarques, al Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre
Una dotzena de municipis de sis comarques del Camp de Tarragona han convocat per aquest diumenge consultes independentistes en el marc de la quarta onada de referèndums simbòlics. En total hi tenen dret a vot 26.200 persones de més de 16 anys empadronades en algun dels municipis on s'han organitzat els referèndum. La ciutat tarragonina amb un cens electoral més elevat és Mont-Roig, al Baix Camp, que crida a les urnes 10.000 veïns, i el que menys la Morera del Montsant (Priorat), amb 134 cridats a les urnes. A les Terres de l'Ebre es faran consultes en tres municipis de la Ribera d'Ebre.
Al Camp, els municipis que faran consultes aquest diumenge es reparteixen entre les comarques del Priorat, (Falset, la Morera del Montsant i Ulldemolins); el Tarragonès (La Canonja); el Baix Camp (Duesaigües i Mont-Roig del Camp); el Baix Penedès (Masllorenç i Santa Oliva), i la Conca de Barberà (Sarral). A les Terres de l'Ebre també es faran consultes en tres municipis de la Ribera d'Ebre, Mora la Nova, Ginestar i Garcia.
4 municipis a Ponent
Quatre municipis de quatre comarques de Lleida prenen el relleu aquest diumenge a la capital de la demarcació de Lleida i consultaran els seus veïns sobre la independència de Catalunya en el marc de la quarta onada de referèndums simbòlics. En total, tenen dret a vot 5.300 veïns del Segrià, el Pallars Sobirà, la Noguera, i les Garrigues. En concret, a Almenar (Segrià) tindran dret a vot 3.170 veïns; a Térmens (Noguera), 1.343; a Albagés (Garrigues), 417, i al Baix Pallars, (Pallars Sobirà) 360.
Lleida ha estat la capital de demarcació que ha preguntat a més veïns sobre la independència, un total de 114.000. Va registrar, però, un dels índex de participació més baixos, el 8,2%, i el sí a la independència s'hi va imposar en la jornada de consultes del 25 d'abril.
En aquesta ocasió, tenen dret a vot 5.300 veïns de quatre comarques de ponent. El que més persones crida a les urnes és Almenar (3.170) i el que menys el Baix Pallars (360).
9 municipis nord-orientals
Un total de nou municipis de cinc comarques gironines sotmetran aquets diumenge. En concret, es tracta de l'Alt i el Baix Empordà, la Cerdanya, el Ripollès i la Selva. Tindran dret a vot un total de 17.000 gironins de més de 16 anys empadronats en algun dels municipis on es faran les consultes simbòliques. El municipi amb més població cridada a les urnes de les comarques gironines és Sant Antoni de Calonge (8.920), seguit de Santa Cristina d'Aro (4.071), ambdós del Baix Empordà. En canvi Urús (Cerdanya) és el que té un cens inferior, amb 185 apel·lats a les urnes.
A la Cerdanya, amb part dels seus municipis, però, integrats a la demarcació de Lleida, faran consultes Bellver, que crida a les urnes a 1929 veïns, Guils (418), Lles (242) i Urús; a l'Alt Empordà, Navata (912); al Ripollès, Ogassa (236), i a la Selva, Osor (327).
