En aquest context, fan «una crida a ETA perquè doni suport aquest compromís declarant un alt el foc permanent i completament verificable». I van afegir que «tal declaració ha de tenir una resposta del govern espanyol, ja que permetria que els nous esforços polítics i democràtics avancin, es resolguin les diferències i s'arribi a una pau duradora».
Signen aquesta declaració nobels de la Pau per la contribució a la resolució conflicte de Sud-àfrica (Desmond Tutu i Frederik Willem de Klerk) i Irlanda del Nord (John Hume i Betty Williams), actors polítics de primera línia, com l'expresidenta d'Irlanda Mary Robinson i l'exprimer ministre irlandès Albert Reynolds, i analistes d'algunes de les institucions més prestigioses del món en el camp de la mediació
Per la seva banda, l'esquerra abertzale valora «de forma positiva i en tota la seva dimensió la declaració que aquestes personalitats internacionals han realitzat, al considerar que es tracta d'una important aportació en la construcció d'un nou escenari a Euskal Herria, tasca en la qual tots els agents implicats haurien de comprometre's».
En una nota de premsa, assenyala que «la societat basca en el seu conjunt i l'esquerra abertzale en particular ha rebut amb satisfacció el pronunciament de les personalitats d'àmbit internacional que han mostrat la seva preocupació per la situació que pateix Euskal Herria, introduint encara més la qüestió basca en l'agenda política internacional, realitzant una proposta de resolució per a aquest conflicte que, reconeixent la seva naturalesa política, busca solucions democràtiques, estables i duradores».
A més, agraeix la seva implicació i especialment la valoració que realitzen «sobre el debat que l'esquerra abertzale acaba de desenvolupar i el seu total compromís pel desenvolupament d'un procés democràtic sense violències i sense ingerències. Un procés on, per mitjà del diàleg i la negociació, s'arribi a un marc en el qual el conjunt de projectes polítics, inclòs el projecte independentista, siguin no només defensables sinó materializables si conten amb l'adhesió majoritària dels ciutadans». Per tot això, «l'esquerra abertzale reafirma la seva disposició a buscar la resolució al conflicte tenint com base per a això l'estratègia recentment adoptada».
Ara bé, en opinió de l'esquerra abertzale, aquest tipus de suports externs no ha de fer oblidar a la seva militància que el treball ha de fer-se a Euskal Herria.
En la seva nota de premsa, fa «una crida especial al conjunt del poble basc d'esquerres. L'existència d'un alè internacional l'objectiu del qual sigui el coadjuvar a la solució del conflicte no ha de fernos oblidar que el veritable motor de canvi està realment en nosaltres mateixos. Som nosaltres, les forces abertzales i progressistes d'aquest país, les úniques garants del procés democràtic».
Al seu entendre, «és la tasca en comú i el treball d'aliances en la lluita de masses, ideològica i polític institucional dels abertzales i progressistes el qual durà al nostre poble a un escenari democràtic. És la lluita en defensa dels drets civils i polítics d'aquest país el qual garanteix el canvi. És la construcció nacional la qual garanteix el futur d'aquest poble».
L'esquerra independentista «apel·la al poble basc d'esquerres a ser el motor del procés democràtic». I donades les dates en les quals ens trobem, finalitza la seva nota de premsa assenyalant que «aquest diumenge, en la celebració del Aberri Eguna, tindrem una bona oportunitat per a mostrar als estats i al món que el procés democràtic ja està en marxa i és imparable. Està en les nostres mans».
Font: Gara
