La proposta surt del nucli del SEPC de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Vam plantejar aquesta mesura perquè crèiem que la situació i context actual ho requerien, ja que s'han fet manifestacions multitudinàries, referèndums i diverses mobilitzacions i, malgrat tot, en cap moment s'ha tingut en compte la nostra opinió en tant que estudiants.
- Li devem a Josep Huguet (ex-PSAN i ex-Nd'E, "el Lenin del Bages"), i a la seva incapacitat de diàleg, el fet que tu hagis pres aquesta mesura tan seriosa? Creus que la gent està copsant el fet que ERC aposta prioritàriament per la privatització dels serveis públics, com en aquest cas flagrant?
Bé, penso que, com a màxim representant de la Conselleria d'Innovació, Universitats i Empresa, n'és el principal responsable. De fet, la decisió d'emprendre aquesta acció es basava en la impotència que tenim, el moviment estudiantil, davant del silenciament i de la sordesa crònica de les institucions.
Sobre la segona pregunta, penso que la gent no ho està relacionant bàsicament perquè encara és hora que el senyor Huguet i ERC es pronunciïn sobre aquestes qüestions. De fet, les úniques declaracions que va fer el Conseller Huguet sobre el tema van ser d'una preocupant incompetència.
- Com estàs anímicament i físicament?
Estic bé. Anímicament es pot dir que estic molt bé, m'ha ajudat molt i agraeixo la preparació que vam fer setmanes abans de començar per tenir les idees i els objectius clars. Pel que fa al meu estat físicament, a mesura que passen els dies si que noto que el cansament augmenta, els marejos comencen a ser una mica més freqüents, però encara em sento fort per aguantar unes quantes setmanes més.
- Reps prou suport des de la UAB i altres universitats?
Des de les universitats com a institucions, evidentment, no. Però sí que el rebo per part del moviment estudiantil de les diferents universitats d'arreu dels Països Catalans, i també del Personal d'Administració i Serveis (PAS) i professors que s'acosten fins a l'habitació on estic a mostrar la seva solidaritat i suport.
- I de l'exterior?
A nivell d'altres esferes, també hi ha mostres de solidaritat i amb el pas dels dies anem rebent comunicats de suport o correus personals en la mateixa línia. Sí que és cert, però, que també en rebem contraris a la vaga de fam. Entenem que a la societat es viu un grau de desconeixement important sobre l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES) i, a banda, un passotisme claudicant que també afavoreix a que al si de la societat la resposta sigui, en general, d'indiferència malgrat que l'educació hauria de ser una de les qüestions de les que hauríem d'estar més preocupats i a les que li hauríem de donar més importància.
- Les autoritats universitàries de la UAB com s'estan prenent aquesta vaga de fam?
De moment, només hem tingut un primer contacte el primer dia on ens van donar un protocol d'actuació per a les vagues de fam i un paper on exposaven que com la decisió havia sigut voluntat pròpia meva, la UAB quedava exempta de qualsevol responsabilitat. Tot el que ha vingut després ens hem anat assabentat per mitjà de l'Edifici d'Estudiants o bé per fets, com impedir l'accés als meus pares o com la censura que estan realitzant vers la vaga de fam, que dediquen esforços, cada dia, per retirar cartells, pancartes i pintades. En aquesta línia també van retirar un vídeo sobre la roda de premsa que havien realitzat l'Edifici d'Estudiants. Ara, però, també fan esforços per negar aquesta censura sabent que, fora de la UAB, és fàcil de convèncer que aquesta censura no existeix perquè no es veu tot el que arriben a fer i els nostres recursos són limitats com per fer front als mitjans que donen veu als objectius del rectorat de silenciar i criminalitzar el moviment estudiantil.
- Tant els molesta que han de prendre mesures impopulars per aturar la teva vaga de fam?
De fet, no penso que els molesti la vaga de fam, el que els molesta són les reivindicacions de la vaga de fam, ja que els suposa haver d'afrontar un problema que fa anys que volen evitar. Bàsicament, perquè no estan disposats a assumir les conseqüències que comporta reconèixer i intentar solucionar el conflicte.
De fet, ja és prou representatiu que en una suposada democràcia hàgim d'ocupar facultats per demanar un referèndum o iniciar una vaga de fam demanant un debat profund de tota la comunitat universitària sobre quina és la universitat que volem per a la nostra societat. Després de tot, a més, continuen immòbils, com infantils, esperant que, d'alguna manera, es solucioni tot plegat sense haver d'implicar-se en res.
- Trobes que alguns mitjans han obviat la teva vaga de fam? Creus que hi ha pressions polítiques al darrere?
Sí que hi ha hagut mitjans que estan obviant, tot el que poden, les diferents mobilitzacions estudiantils, com per exemple TV3 que, malgrat confirmar-nos que n'estan al corrent de tot plegat, continuen fent el buit a la vaga de fam. A més, quan no ens silencien i es veuen forçat a fer-ne ressò, ens criminalitzen per mitjà de la demagògia i la tergiversació informativa, com per exemple El Periódico. Desconec les relacions d'aquests amb alguna tendència o pressió política, però en qualsevol cas el que estan fent sabem als interessos de qui està afavorint.
- Quines són les reivindicacions que hi ha sobre la taula. Perquè ho entenguin les persones que no segueixen el conflicte: per què lluiteu concretament?
Les nostres reivindicacions són bàsicament dues. La primera és que s'acabi amb la persecució i criminalització del moviment estudiantil, o sigui, que les universitat es desfacin de tots els mitjans repressius i coactius per resoldre els conflictes i garanteixin que aquests es resolen per mitjà del diàleg i la raó. A més, això implica la retirada de les 22 sancions i la readmissió dels 6 estudiants que van patir aquestes mesures de repressió política per tal de combatre la lluita estudiantil. La segona és que es realitzi un debat profund al si de tota la comunitat universitària sobre la universitat pública que volem tots i totes i entenem que aquest, per tal de que es realitzi amb veritables garanties, cal una moratòria de l'aplicació de l'EEES per evitar la política de fets consumats que porten fent les institucions universitàries.
- Els Països Catalans estant sent capdavanters en la lluita estudiantil. Tot i així, has rebut suport també d’estudiants de fora dels Països Catalans?
Sí, hem rebut correus de molts indrets de l'Estat espanyol, d'assemblees de facultat d'altres universitats que ens han mostrat la seva solidaritat i suport, tant a la vaga de fam com a tota la lluita estudiantil que estem portant arreu del territori.
- Fins quin moment penses portar endavant la vaga de fam?
La vaga de fam és indefinida i la indiferència de les institucions i de la societat en general fan que cada dia tingui més clar que cal seguir endavant amb la nostra lluita i, en concret, amb la vaga de fam. Ja no és només per l'EEES, sinó per la pròpia concepció de la societat i de les relacions socials que la composen. No només estem reivindicant la nostra contrarietat contra l'aplicació del Pla de Bolonya sinó que també estem reivindicant, de forma implícita, una altra forma de concebre el compromís i implicació de les persones dins de la societat.
- Què podem fer la resta de persones que ens oposem al Pla de Bolonya i que no estem organitzats als sindicats estudiantils?
Simplement s'ha de trobar la forma d'expressar aquesta oposició, participant a les manifestacions, no només universitàries sinó també les de secundària; organitzant-se, com a mares i pares o, simplement, persones integrants de la societat. Entenem que aquest és un problema del conjunt de la societat, ja que l'ensenyament esdevé un pilar fonamental de la nostra societat que afecta a tot el conjunt, ja sigui a nivell laboral, familiar o particular. Hauríem de valora quin valor i funció social té actualment la universitat, si aquest és suficient, quina li volen atribuir i qui està imposant aquest canvi.
-Tomàs, moltes gràcies.
A vosaltres.
Per saber-ne més
La UAB nega l'entrada als pares de l'estudiant en vaga de fam. Llibertat.cat
Tomàs Sayes es manté ferm amb la vaga de fam. Llibertat.cat
Referèndums sobre el Procés de Bolonya a diferents universitats catalanes. Llibertat.cat
La Universitat de Lleida es posiciona contra l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior- Llibertat.cat
La Universitat de Girona es posiciona per congelar el Procés de Bolonya- Llibertat.cat
El SEPC inicia una campanya en defensa de la Universitat Pública- Llibertat.cat
Als Països Catalans decidim universitat pública. Aturem Bolonya! - SEPC
“Si tenen clar que som una minoria, per què es neguen a fer un referèndum?” - Entrevista a l'Accent a Arnau Mallol (SEPC)
Els estudiants de la UAB expulsats i amonestats recorren la sanció davant la justícia- Llibertat.cat
Els estudiants han impedit la inaguració al Campus de la UPF del 22@- Llibertat.cat
El SEPC demana la dimissió del rector després de desallotjar campus Comunicació-Poblenou de la UPF. Llibertat.cat
Detinguts dos dels estudiants que realitzaven una acció anti-Bolonya - Alerta Solidària
Els estudiants reprenen les mobilitzacions contra Bolonya pel desacord amb el departament - Vilaweb
El SEPC presenta alternatives a la idea d'una Taula Nacional per la Universitat Pública - Llibertat.cat
