Més cosetes, enguany Los draps del Matarranya celebren els seus 15 anys de música i reivindicació des de la Franja de Ponent, la distri Comú de Castelló ha tret un zine dedicat a les noies de l'escena punk/alternativa de la comarca, en Gerard Sesé ha fet una cançó a mode d'himne per la plataforma 10000 a Brussel·les per l'autodeterminació, s'ha estrenat a Ràdio l'Om el programa Acords de mitjanit
on es difon la nostra música per les ones hertzianes de l'Horta i per
Internet, i seguiríem. Un seguit de granets de sorra on tots sumen.
Repassant les novetats d'aquest gener, destaquem la dels suecans Inòpia i Les 4 estacions de l'arròs,
un disc que s'ha fet esperar 4 anys, i ha valgut la pena. És un disc
conceptual que recorre la vida d'un jove músic suecà, comparant-la amb
els cicles dels arrossars. Una aposta segurament tant arriscada com
excel·lent, on hi ha metal, rock, sentiments, problemes, melodia i
arròs (clar).
Una altra novetat destacable és la dels vallesans Sargon, que en el seu segon disc Vida
han canviat la mitologia àrab per temes socials, i de passada l'anglès
per la seva llengua. El seu metal molt potent alhora que molt melòdic,
l'han passat per les mans d'experts de Califòrnia i pel filtre de
mestres musicals, aconseguint un so i una execució impecables.
Uns altres vallesans son els Banda barretina, que amb un estil que no te res a veure debuten amb Massa sang,
un disc de folc modern amb una intencionalitat independentista i social
sense matisos. Els temes, on hi mesclen també reggae i rumba, son
alegres amb moments solemnes, i s'hi troben vàries versions com Corrandes d'exili o La mauvaise réputation, un grup a mida per a tota festa major.
Més psicotròpic és el darrer disc dels Kontra-band: Acopalipsis in la Costa Rara.
El nou treball dels de Blanes practica la coneguda recepta d'ska rock
fester i combatiu, una evolució des de l'anterior disc, aconseguint-ne
un so propi. Ho podeu comprovar descarregant-lo a través de la pàgina
de Tercera via, tot i que als seus concerts el trobareu físicament per 2 €.
Més novetats, sí, més! Els que una vegada havien sigut un grup de rock dur i un grup de folc de la Marina, ara son Lilit i Dionís i han debutat amb Que diguen missa,
un disc desinhibit amb folc, amb rock, amb electrònica, ... de tot.
S'hi canta del sentit de la vida, de peripècies d'alcaldes i frares i
d'altres desviacions astrals, amb vàries col·laboracions de l'òrbita
del folc valencià.
També de la Marina son els Bisserots, un grup jove que ha gravat Blanc i negre,
un debut on s'hi troba una agra crítica social amb un polsim d'ironia,
vestida d'un rock alternatiu amb algun interessant canvi de temps i
ressonàncies de comarca. Al grup, les influències les hi posa cada
component per separat, amb pinzellades de distints estils.
Un altre grup jove son els Auxili d'Ontinyent, que del local d'assaig han tret una bona maqueta d'ska i reggae amb dolçaina amb apunts de rock, influenciats visiblement per grups com Sva-ters, La gossa sorda o Atzukak, i les lletres els situen matemàticament a l'esquerra independentista.
RXI, música compromesa
www.rxi.cat
n info@rxi.cat
- Harmonies de lluita, desembre 2008
- Harmonies de lluita, novembre 2008
- Harmonies de lluita, octubre 2008
- Harmonies de lluita, juliol 2008
