Que no juguin amb foc

La notícia sobre la directiva europea que podria limitar l’ús de la pirotècnia festiva als Països Catalans, tot argumentant motius de seguretat i la protecció dels menors, ha posat sobre la taula una amenaça que plana des fa temps sobre les expressions culturals, socials o polítiques de tall popular al nostre país: l’obsessió de les administracions per la normativització i control de les expressions culturals, les celebracions, l’associacionisme i qualsevol concentració que aplegui més de tres persones. Així, cada dia que passa s’imposen arreu de les comarques del país les ordenances, lleis i normatives que regulen (o prohibeixen directament) qualsevol expressió col.lectiva que es mantingui al marge dels interessos del poder: concerts, celebracions col.lectives, teatre, concentracions gastronòmiques, balls… i ara també els correfocs.

06/02/2009 00:49 El Davantal

No ve de nou: així, la directiva europea que pretén regular les nostres festes de foc (correfocs, mascletàs, diables, cremàs, Patum, etc) va ser aprovada el 2007 i hauria de ser aplicada a partir del gener del 2010. I malgrat que les darreres notícies apuntin a la responsabilitat ministerial espanyola en l’aplicació d’aquesta normativa, tal i com ha apuntat avui mateix el director de la representació de la Comissió Europea, Manel Camós, la pilota ja es troba sobre la teulada i existeix el perill potencial que veiem en pocs dies perseguides i anorreades les nostres festes de foc.

Les justificacions de seguretat (l’accés als petards dels menors de 12 anys i la distància mínima de 15 metres de separació de la pirotècnia) esdevenen, comptat i debatut, una excusa més en l’obsessió controladora de tota activitat humana. Però que en la seva intenció de normativitzar amenaça de mort una de les expressions culturals més importants de la cultura catalana.

Caldrà estar atents i denunciar quins han estat els partits catalans que han fet possible aquest nou marc legislatiu que, com gran part de les normatives de la UE, condemnen els Països Catalans a la misèria, la destrucció i la seva desaparició com a poble. I observar amb els dies si, fins i tot, aquests partits són capaços de rectificar la decisió d’aquests vots ja irreversibles contra la nostra cultura.

Sigui com sigui, aquesta nova amenaça contra la nostra cultura s’afegeix a la llista dels greuges contra la voluntat dels catalans i catalanes. Tampoc en això tenim el dret a decidir sobre nosaltres mateixos. Com en els temps més obscurantistes de les diverses dictadures militars espanyoles que van prohibir i perseguir la llengua i la cultura catalanes. Aquest nou atac ens demostra fins on arriba el cinisme dels espanyolistes i dels botiflers: així, els catalans no podem decidir sobre el nostre desig d’eliminar del mapa les festes i celebracions sanguinàries, cruels, masclistes, autoritàries i genocides com ara les curses de braus, els 12 d’Octubre o les desfilades de legionaris, militars espanyols de tots els colors i capitans generals. Però ens haurem d’empassar aquesta nova limitació de la nostra cultura, fins que siguem reduïts potser a una reserva indígena.

Però que no juguin amb foc. Els catalans i les catalanes hem estat defensors a sang de la nostra cultura, com ho demostren els fets històrics no molt llunyans. I una espurna pot fer esclatar un nou foc de revolta al país dels correfocs, trabucs, bengales, petards, trons i mascletàs.