La documentació enviada aquesta setmana per REE ha caigut com un gerro d'aigua freda als ajuntaments afectats, la majoria a la Ribagorça i el Pallars, que ja s'havien oposat a un projecte semblant. Aquella vegada, el projecte anava inclòs en el d'una línia de molt alta tensió (MAT) transpirinenca que havia d'unir les centrals aragoneses de Castellnou i Escatrón fins a la població occitana de Cazarilh. Aquella MAT va quedar descartada quan es va optar per la de les comarques gironines. Però un dels ramals, cap a l'Alta Ribagorça i el Pallars, va quedar inclòs el 2002 en el pla director de REE per al 2011. Ara REE l'ha recuperat i el pensa realitzar.
La futura MAT de ponent connectaria les centrals excedentàries aragoneses amb la línia ja existent al Pallars, que va des de l'estany Gento fins a Sentmenat i dóna servei a les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental. Els ajuntaments tenen un mes de termini per presentar al·legacions a l'estudi ambiental previ enviat per REE, tot i que una portaveu de la companyia va aclarir ahir que «tot això va per llarg, encara està molt verd i hi haurà temps de sobra per parlar-ne».
POBLES SENSE LLUM
Però això no és cap
consol per als alcaldes afectats. Josep Castells, alcalde de Castell de
Mur i vicepresident del Consell Comarcal del Pallars Jussà, preveu una
altra unió dels alcaldes de la comarca per plantar cara a un projecte
«que tal com es planteja no aporta res positiu al territori i provoca
un impacte ambiental enorme». Es dóna la paradoxa, explica Castells,
que les torres de la MAT de 400 kW passaran per sobre de pobles com ara
Claramunt i el Meüll, que encara no tenen electricitat. El delegat de
la Generalitat a l'Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit, veu «molt
complicat» que la proposta vagi endavant, perquè ha de complir amb el
pla territorial de l'Alt Pirineu i afecta paratges naturals i
infraestructures ja programades.
