Davant de l'aprovació d'aquesta ponència en la sessió del Consell de Govern de la UdL el passat mes de juliol, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), el casal lleidatà l'Ocell Negre i el Casal Pere III - Ateneu de Balaguer han elaborat un document crític de resposta.
Sota el títol Lluitem pel Català com a llengua d’ús científic a la Universitat de Lleida, les quatre entitats signants indiquen fins a 9 punts que al seu parer són els que haurien d'orientar la política lingüística de la universitat. L'oferta d'ensenyament en català a tots els nivells, el domini de la llengua per part del professorat, la potenciació de la recerca en llengua catalana, el compromís lingüístic i cultural amb les Terres de Ponent o bé el suport a la llengua occitana amb tot tipus de mesures davant de la proximitat amb la Vall d'Aran.
Alhora, les entitats signants recorden que la llengua no pot dependre de criteris de mercat, i que fins i tot en aquest cas, cal tenir present que les dades existents no conclouen que la potenciació del català sigui un "entrebanc" al fet de ser una universitat de referència europea. En aquest sentit, unes i altres organitzacions indiquen que la Universitat de Girona (UdG), - centre amb major ús de la llengua catalana de tots els Països Catalans- ha estat recentment considerada entre les quatre millors universitats de l'estat. De la mateixa manera, recorden les mesures preses a la Universitat Rovira i Virgili en el marc de la reordenació universitària vigent, que aposta que el domini oral i escrit del català sigui un requisit a l'hora d'obtenir el títol universitari.
