Després de 30 anys de l'assassinat del militant de les joventuts del PCE(i)
a mans de la policia secreta encara es conserva la memòria d'aquest
crim i la voluntat d'aclarir la resposabilitat i fer justícia en aquest
crim polític. L'acte, que va tenir moments de gran emotivitat, va
comptar amb l'assistència de familiars i persones properes al jove
tirotejat al carrer Ferran el 1978.
[Crònica de l'acte realitzada per la CAJEI]
La sala on es va retre homenatge a Gustau Muñoz estava encapçalada per una gran pancarta en record seu i de la seva lluita, i a més es va instal•lar una exposició al Pati Llimona sobre la seva vida i els fets que es desencadenaren arran del seu assassinat.
Durant l’acte, organitzat per companys i companyes de militància de Muñoz al PC(internacional) i per joves de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI), va intervenir el germà de l’homenatjat, que recordà emotivament que “actes com aquest són els que ajuden realment a recuperar la memòria històrica d’aquest país”.
Per la seva banda, l’advocat Josep Mª Loperena va fer una breu repàs al context jurídico-polític que es viva a l’Estat espanyol durant l’etapa de la mal anomenada transició espanyola. Loperena incidí en la necessitat de tenir present que tant el monarca borbó com el sistema polític i econòmic actuals foren imposats pel poder feixista, amb la col•laboració de tots els partits reformistes que van renunciar a seguir lluitant. Va ser així, explicà Loperena, com es van cometre diversos crims polítics per part de les forces policials que mai van ser investigats.
La Pilar, excompanya de militància de Gustau Muñoz al PC(I), va intervenir també per explicar com van anar els fets, ja que ella era present durant la tràgica manifestació de l’11 de Setembre de 1978. La companya de militància de Muñoz repassà també la vida del jove independentista i socialista assassinat per la policia espanyola quan tenia 16 anys d’edat. Explicà els seus primers contactes amb l’Associació d’Amistat i Solidaritat amb el Poble Saharià i el seu pas per les joventuts Marxistes Leninistes. A més, Pilar va fer un símil, salvaguardant les diferències, entre les vides de Gustau Muñoz i Jordi Martínez de Foix.
Entre altres coses, explicà, ambdós coincidien també en la seva preocupació per les qüestions relacionades amb les persones que pateixen minusvàlues físiques o psíquiques.
Finalment, durant l’acte també van intervenir dues militants de la CAJEI. Marta S. va llegir una carta de la presa política catalana Lola López, que també havia compartit militància amb Gustau Muñoz. L’altra militant de la CAJEI, Nora M., féu una intervenció més poètica per retre homenatge a Gustau Muñoz, i recordà a les desenes de joves presents durant l’acte que quan en Gustau fou assassinat estava fent el mateix que fem els joves independentistes i socialistes cada 11 de setembre i en moltes altres mobilitzacions.
L’acte es va cloure lliurant un ram de flors al germà de Gustau Muñoz, i amb l’entonació a la sala de la Muixeranga, la Internacional, i els Segadors per part d’un grup de músics que foren seguits 
per tot el públic assistent amb el puny en alt.
CAJEI, 16 de setembre de 2008
Per saber-ne més:
1978 Gustau Muñoz, jove de 16 anys militant del PCE(i), és assassinat Llibertat.cat
Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo (Wiquipèdia)
El PCE (i), el misterio de lo desconocido Bloc
Detenciones masivas tras la muerte de Gustavo Muñoz El País 1978
Ejemplo de uno de los juicios al partido El País 1978
