La publicació del llibre Daniel Cardona. Obra escrita completa" ha estat impulsada per la Fundació Reexida, arran del vuitantè aniversari de la mort de Cardona, una tasca de recopilació documental, de divulgació del seu pensament i de reconeixement de la seva trajectòria que ara dona un nou fruit: el recull de l’obra escrita completa, possible gràcies a l’abnegat treball de Frederic J. Porta i, que ha coordinat un equip de treball per recopilar i transcriure els escrits de Vibrant. Refractari a tot protagonisme, Daniel Cardona va escriure molta de la seva obra sense signatura o amb el pseudònim esmentat, fet que complica la tasca d’identificació de l’autoria dels textos. A despit d’això, com descobrirà el lector, Cardona mai no va ser un teòric, sinó un home abocat a l’acció. Els seus escrits no ofereixen un sistema d’idees ni elucubracions abstractes; la seva vocació i el seu estil són revolucionaris, i la seva escriptura és de combat. La lectura dels escrits de Cardona esdevé, avui, imprescindible.
Daniel Cardona (Barcelona, 1890 – Sant Just Desvern, 1943), cent anys després de la seva eclosió com a líder de l’independentisme català, juntament amb Francesc Macià —de qui va discrepar profundament—, és avui un personatge molt desconegut. En expressions manllevades del prologuista d’aquesta obra, Fermí Rubiralta, aquesta desconeixença respon a la seva caracterització com a personatge tabú per a la historiografia frontpopulista, a la incomoditat en determinats sectors del catalanisme històric d’alguns dels seus plantejaments o, simplement, al seu nacionalisme ferm, transparent i intransigent, consciència crítica d’altres viaranys polítics menys directes. Segons Rubiralta, aquest desconeixement general, paradoxalment, es contraposa amb la veneració que la seva imatge segueix despertant dins de determinats cercles, en alguns casos una devoció gairebé mística. Joan Salvat-Papasseit —poeta, íntim amic de Cardona i militant de primera hora d’Estat Català— el qualificava de «boig legionari al servei de la pàtria».
