Lluís Escolà. Puc donar fe del seu esperit solidari i humà. El 2002 a Carnota, a Galícia, vam compartir una actuació solidària a l’expedició per netejar les costes gallegues de xapapote.
En Lluís fou un dels més motivats, més implicats en aquella acció solidària de retirar el petroli escampat per mar i platges. Vuit dies de feina solidària, sense cap interès econòmic al darrere. Un company més, cap queixa, cap interès de protagonisme.
Si observeu la fotografia, qui mira a la càmera és en Lluís Escolà, el Mosso que pretenen empresonar per haver fet la seva feina, protegir el President Carles Puigdemont. Lluís, que tinguis sort i que es faci justícia de veritat en la teva causa.
Ja ho he explicat a companys fa dies: l’ANC s’hauria de mostrar més solidària amb ell, amb en Lluís, pel fet d’haver escortat el President Puigdemont, però també per reconèixer-li el seu esperit solidari; Galiza li’n deu una.
En aquest món nostre, Catalunya, hi ha persones i personatges. Persones solidàries amb els altres, que busquen el benestar del seus consemblants. Els personatges, en canvi, en alguns casos són tot lo contrari.
Això ho comento per una de las experiència que jo vaig viure en primera persona. Cap a final de 2002 hi va haver l’accident del vaixell Prestige a la costa gallega, que la va omplir de xapapote. Un gran moviment de solidaritat amb Galícia es va estendre arreu de l’estat, sobretot a Catalunya.
Molta gent jove es va desplaçar fins Galícia per ajudar en la recollida del petroli vessat. I nosaltres havíem creat una empresa de gestió d’emergència. Estàvem esparverats de veure aquelles llargues fileres de persones recollint el xapapote.
En ple segle XXI aquella imatge feia mal als ulls. Vam dissenyar un sistema mecanitzat per poder netejar les platges amb el mínim esforç i temps.
Un cop tinguérem la maquinària a punt, ens vam dedicar a trobar les persones voluntaris per fer la feina. Aquí entraren en joc les persones i els “personatges.
Divuit bones persones es van apuntar de manera desinteressada a aquella aventura. D’aquestes divuit, tres eren agents dels Mossos d’Esquadra. Hi destacava un, en Lluís Escolà.
Vuit dies a Carnota, de sol a sol. Cap queixa, voluntat tota. Bones persones.
A Carnota vam trobar-nos amb la mala persona, o sigui, amb el personatge Josep Sánchez Llibre, propietari de la marca Conservas Dani. A Carnota només hi ha una sola empresa amb molls de descàrrega, uns molls que necessitàvem per a la descàrrega dels dos tràilers amb la maquinària per recollir el petroli vessat del xapapote. Tot i la mediació de l’ajuntament de la localitat gallega, l’amo català de Conservas Dani no ens va donar permís per a la descàrrega dels camions. Ens vam haver de buscar la vida!
Gràcies, Lluís Escolà, de qui puc donar fe del seu esperit solidari i humà, i gràcies als altres agents del Mossos que vau treballar a Carnota contra el xapapote i que heu protegir el President en temps difícils. Gràcies a tots dels voluntaris que viatjàreu a Galícia el 2002 en aquella expedició.
A les males persones, personatges del PP i en Sánchez Llibre, recordeu que el Karma no oblida!
