Amb aquest missatge tan clar i contundent, el major moviment social dels últims anys, empenyo perquè la primera moció de censura guanyada, portés el primer Govern de coalició des del Pacte del 78.
Som majors però no ximples. Repetíem una vegada i una altra als quatre vents, i vam anar creixent, i la societat ens va acceptar, i vam anar donant-li al moviment una forta consistència, capaç de fer por a aquests partits i sindicats gelosos del poder que representen, i temorosos de perdre la seva influència i el seu poder.
I arribo el 16 d'octubre de 2019. Ens presentem a Madrid, desenes de milers de persones i centenars d'autocars de tot l'Estat. Es van organitzar dues marxes caminant, que van sortir de forma simultaneja de Rota i de Bilbao. Centenars de quilòmetres sobre les cames, d'uns homes i dones que han estat terriblement maltractats posteriorment, pel Covid-19 i per les Autoritats.
Sorgim del no-res. Sense ajudes de ningú, totalment independents d'influències polítiques i sindicals, però amb tones de solidaritat i d'il·lusió a la nostra esquena. I això és precisament el que els ha fet por, que poguéssim demostrar que un altre tipus de societat és possible.
El nostre major desig. Que dins d'un temps, quan aquest maleït virus ens ho permeti, puguem repetir-lo, perquè sabem que és cert, que la unitat i la solidaritat, poden construir una nova societat.
