«Moltes vegades es diu que la història és cíclica. Barcelona i el Bidasoa van ser un cercle. Qui anava a dir que quatre anys després a Lluís Companys, el protector dels refugiats bascos a Catalunya, ho lliurarien en aquest mateix pont. El Baix Bidasoa té un gran deute amb la Generalitat de 1936», ha subratllat Shole Agirre, qui ha exercit al costat de Peli Lekuona de mestra de cerimònies.
Aquests portaveus de l'associació memorialista Kepa Ordoki han organitzat un acte senzill i emotiva en aquest 80 aniversari. La figura a recordar era Companys, però l'homenatge ha esmentat a molts altres perseguits. Entre ells, als veïns d'Irun que van creuar la muga en el 36 per a després tornar a l'Estat espanyol per Catalunya i unir-se a la resistència. A aquests veïns que, en definitiva, va donar recer el president afusellat a l'octubre de 1940.
Hi ha hagut bersos de Amets Arzallus i, al ritme de la txalaparta de Koldo i Lorea Sorzalbere, s'han llegit entrecreuats els poemes ‘Al president Companys’ (Ventura Pons), ‘Canto a la mort i resurrecció de Lluís Companys’ (Pablo Neruda), així com les últimes paraules del president abans que el crivellessin.
Toni Strubell, coordinador de la Associació Lluís Companys, també ha intervingut, per a agrair l'homenatge i rememorar el que es va realitzar el 60 aniversari, en el qual va tocar Lluís Llach i va actuar Antonio Sastre. Strubell va fer una relació de les diferents fórmules de repressió que han viscut els últims nou presidents de la Generalitat.
Durant l'acte, l'associació Kepa Ordoki ha anunciat que reclamarà a la Generalitat la reparació jurídica de 42 veïns del Bidasoa jutjats pel franquisme a Catalunya. Han recordat que quatre d'ells (Just Pou González, Dámaso Carneado Macén, Luis Vitini Flores i Emilio Martín Rodrigo) van ser afusellats a Barcelona.
