Després d'un any i mig de debat intern i de lluita en diversos fronts, cap a la tardor de 1976 es feia a Montserrat el 1r congrés de les Joventuts Socialistes d'alliberament Nacional (JSAN) amb l'assistència de 73 representants de les diverses bases d'arreu del país.
Entre altres coses es va discutir i aprovar el nou esquema organitzatiu per adequar-lo a l'actual implantació i expansió, la seva declaració de principis i les línies estratègiques generals a seguir en l'actual moment polític.
En la seva declaració de principis (veure "Manifest Programa de les Joventuts Socialistes d'Alliberament Nacional JSAN dels Països Catalans") es remarca la impulsió d'un ampli Moviment Revolucionari de Joves Catalans que dins el moviment de la classe obrera i altres classes populars catalanes avanci en la lluita cap a la construcció de l'Estat Socialista dels Països Catalans".
En aquests moments, les JSAN reivindicava la majoria d'edat als 18 anys, era crítica amb la selectivitat. Van participar a l'Assemblea de Catalunyam en la Taula de Forces polítiques Juvenils de Catalunya, en la Plataforma d'organitzacions polítiques juvenils de la ciutat de València i en el Congrés de la Joventut de Catalunya. Les JSAN editava la Estel Roig, com a revista de debat i informació.
Cap a la 1980, la crisi interna que es generar al si del PSAN que va donar lloc a la tercera escissió de la formació, va fer que la majoria de la militància de les JSAN ingressaren a Nacionalistes d'Esquerres, i d'aquesta manera es va autodissoldre organització juvenil independentista.
Cal recordar que les JSAN es van formar a causa de l'escissió del PSAN, ja que majoritàriament els militats de Joventuts Revolucionàries Catalanes (JRC) van acompanyar a la militància escindida que formar el PSAN-P, i com que el PSAN es va quedar orfe en la qüestió juvenil, va haver de promoure una altre organització que seria les JSAN. En aquells moments, Casimir Boy, que va ens va deixar enguany, va ser uns dels impulsors d'aquella organització juvenil.
