Demà, cap a les 8 del vespre, la Sala d’actes del Centre de Lectura de Reus l’Associació d’Estudis Reusencs aplegarà la presentació de la seva nova publicació “La poesia obrerista de Josep Llunas. Un intent d’estètica anarquista en la literatura catalana del segle XIX”, de Jordi Martí Font, que recull un dels capítols de la seva tesi doctoral dedicada a Josep Llunas i Pujals. La presentació anirà a càrrec de Magí Sunyer, professor de Literatura Catalana de la URV i president de la Secció de Llengua i Literatura del Centre.
Josep Llunas i Pujals, nascut a Reus el 1852 i mort a Barcelona el 1905, és un dels teòrics i pràctics de l'anarquisme col·lectivista més destacats i populars del segle XIX, tan conegut aleshores com desconegut durant els segles XX i XXI. Anarquista, sindicalista, lliurepensador, maçó, catalanista, feminista, tipògraf, poeta, editor, periodista, gimnasta... la polièdrica figura de Llunas i Pujals continua, el 2014, en un tercer pla que no s'adiu amb la feina que desenvolupà en múltiples les facetes vitals a què es va dedicar -sovint com a pioner-, va destacar i va excel·lir.
La seva producció literària i les seves idees al voltant de l'estètica anarquista, que ell anomenava literatura obrerista, les va desenvolupar en diversos textos al llarg de la seva vida, però sobretot a partir de les pàgines del seu setmanari La Tramontana, una de les publicacions obreres més destacades del segle XIX, la de més durada a tot l'Estat espanyol, escrita íntegrament en català, venuda arreu dels Països Catalans i exemple clar de l'obertura de compàs que Llunas defensava des de la seva postura anarcocol·lectivista, ja que a les seves pàgines incloïa l'ampli espectre de les esquerres catalanes del moment. És a les seves pàgines on el reusenc va publicar una obra poètica àmplia i fidel a les seves idees socials, poemes signats amb molt diveros pseudònims com Ruc Nafrat, Elèctric, Gimnàstic o Lo Dimoni Gros. A banda de la poesia, Llunas es dedicà fonamentalment a l'assaig i és, alhora, el pioner de la literatura utòpica en català a partir d'un conte desconegut fins al dia d'avui que porta per títol Amoria.
