En aquest moments el conflicte militar l'estan guanyant els partidaris de la integració a la federació russa. I en el terreny diplomàtic la setmana passada el Foreign Office anglès va fer unes declaracions dient que la Unió Europea havia atiat el foc a Ucraïna i que ara es trobava en una situació compromesa, a causa de l'avenç de les forces ultres, i que el conflicte s'estava internacionalitzant.
Després de l'acord de retirar l'armament pesant Anglaterra ha enviat 73 assessors militars a Ucraïna, els Estats Units 400 membres de les forces especials, i Espanya té compromeses per a l'any que ve -el 2016-, quatre mil efectius per reforçar l'exèrcit d'Ucraïna, partidari de la integració a la Unió Europea.
La dreta espanyola té un deute de gratitud amb els EUA haver estat el primer, junt amb el Vaticà, a reconèixer l'Estat franquista quan cap país del món ho havia fet. D'altra banda, el règim majoritari a Ucraïna és molt semblant ideològicament amb el del Sr. Rajoy, és a dir, de l'extrema-dura. En aquests moments Espanya té presència d'efectius militars a massa zones en conflicte però està clar que els favors s'han de pagar.
Si tenim en compte que l'exèrcit de la part que és partidària de la integració en la Federació Russa està sota el comandament d'un oficial de les forces especials considerades les millors del món i que coneix molt bé el territori i tindrà els suport d'una part important de la població civil, és previsible que el conflicte tindrà una previsible llarga durada, tret que l'actitud de la Unió Europea canviés.
