El diumenge hi havia unes eleccions al parlament europeu i el que vulgarment s’anomena la festa de la democràcia. Ho dic així perquè resulta vulgar i ridícul considerar democràcia votar cada 4 anys i no transmetre CAP més estímul a la societat.
Associacions, entitats i col·lectius organitzen taules per a demanar unes quantes qüestions a la població i saber la seva opinió per transmetre-la i incidir en la seva aplicació. A l’últim ple de l’ajuntament d’Olot es va demanar expressament un suport a l’aprofundiment democràtic. 0 de 21 regidors va donar suport a la demanada. Tot un detall a més d’un símptoma.
Es preguntava per l’ús dels transgènics, per si es volia continuar pagant com a societat un deute contret per la banca, per si volíem que es debatessin al parlament les ILP (iniciatives legislatives populars), la regulació de l’energia per tal que no sigui un mer monopoli a part de preguntes locals que parlaven de BcnWorld o de la MAT.
A la Garrotxa, es va muntar una taula del multireferèndum a Olot i a Riudaura una altra. Les dues tenien el permís de la junta electoral tal i com el tenien la resta de les aproximadament 250 taules que hi havia per tot Catalunya i varen ser moltes les persones que es varen acostar per tal de votar i expressar la seva opinió.
A les 9, la policia ja demanava papers i permisos, el seu intent inicial va ser sempre que es desmuntés la taula. Fins a les 11, mossos d’esquadra i municipals varen demanar per activa i per passiva que es desmuntés. I a partir de llavors, es va avisar que ho farien ells si nosaltres no ho volíem fer. Espontàniament, varen ser moltes les persones que es varen congregar a la taula per a protegir-la de l’intent de desmuntar-la. I durant dues hores desenes de persones varen evitar que la policia s’endugués la democràcia.
Però l’ull que tot ho vigila, la càmera que tot ho veu, la càmera de la plaça rector Ferrer transmetia com la gent marxava i mentre arribaven noticies que els mossos actuaven retirant taules en alguns punts del país. Sabíem que Olot no seria menys i tampoc ens oposaríem. A les 2 del migdia policies municipals i mossos d’esquadra precintaven i s’enduien l’urna.
Què volen aquesta gent que s’enduen l’urna precintada? Ells només complien ordres, les mateixes ordres il·lògiques que han tingut molts policies al llarg de la historia.
Primera oportunitat perduda. Les mateixes ordres il·lògiques que tindran el 9N . Les mateixes en falta de lògica que la policia va acatar a l’alemanya nazi i enfront la fermesa d’ un general bosnià que va desacatar l’ordre d’atacar.
Vosaltres decidireu, jo ja ho fet. Mai podré oblidar aquesta imatge, la imatge d’una urna precintada i segrestada per la policia municipal. La mateixa policia municipal que va redactar un informe a on deia que era un element antisistema reiterat en el temps.
Amb tot plegat heu fet confondre les meves últimes esperances en vosaltres i m’heu reconfortat en l’eterna dolçor de la revolta. Seguiré fidel al seny (i a la rauxa).
Mentre escric això, desallotjant can vies un centre social que durant 17 anys ha donat espai suplint els que no ho fan al barri de Sants i els mossos d’esquadra agredeixen periodistes i ataquen la seu del diari la Directa.
Tanco l’ordinador. Em poso a escriure poemes per a recitar el proper diumenge a la tarda a la Pia Almoina. Ens veiem allà.
