En un moment tan crucial per l’alliberament nacional i social del país, i quan el procés d’alliberament nacional és ja imparable, la CUP no pot ser-ne un objecte passiu, quedant-ne al marge.
No pot quedar-ne al marge per molts motius, ja que després de molts anys de travessia del desert on ser independentista i assenyat semblaven dues coses completament oposades; després de no defallir en actes, en manifestacions i concentracions on sempre veiem les mateixes cares; després que molts de nosaltres haguem viscut en pròpia pell la repressió, els judicis i les condemnes... Ara que hi ha una majoria social a favor de la independència (encara que només sigui en una part del país), no podem deixar que es faci ni un sol pas sense ser-hi. No ens podem permetre quedar-ne fora i deixar d’incidir amb el nostre discurs a enlloc (ni assemblees, ni associacions, ni entitats, ni tampoc institucions).
Ara que molts de nosaltres no només militem a la CUP si no que a més tenim responsabilitats públiques als nostres ajuntaments, que hem de discutir amb advocats, arquitectes, empresaris, especuladors... i d’altres elements. Ara que molts de nosaltres estem deixant la salut per arreglar les voreres del carrer tot vetllant perquè els carrers siguin nets i polits, i el camp de futbol practicable, i l’enllumenat correctament encès. Ara que finalment veiem que tota aquesta feina “municipalista” pren algun sentit i treu algun fruit, ara no ens el podem deixar prendre.
Companys i companyes: Ara és el moment. Ara és el moment que tant hem esperat, és el moment de ser ferms en el discurs i constants en el treball. Ara és el nostre moment.
