Operació Garzón
Prop de 400 persones homenatgen els encausats del 92 a Mataró

La presentació del documental sobre l'Operació Garzón va esdevenir un clam per la benvinguda d'Andreu Curto, que va sortir aquest divendres de Can Brians

23/06/2012 Política

Prop de 400 persones van omplir divendres el Teatre Monumental de Mataró per acudir a la presentació del documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català que organtizava la CUP d'aquesta ciutat en el que va ser l'estrena del treball a la demarcació de Barcelona [galeria de fotos].

Un acte carregat de sorpreses i sobretot molt emotiu que va comptar amb recitals poètics, actuacions musicals i amb les intervencions de destacats membres de l'Esquerra Independentista i del món cultural. Un cop més, i sobretot tractant-se d'un documental que parla de drets humans, la repressió que pateixen actualment de forma virulenta els sectors més mobilitzats de la societat es va fer novament patent.

Si la primera estrena d'Olot l'acte va esdevenir un clam continu contra la repressió -aleshores Rubén i Andreu encara estaven empresonats- i va acabar amb el col·lectiu d'encausats a l'escenari demanant la llibertat dels dos vaguistes -fins i tot per escrit-, l'acte de Mataró va acabar amb un clam de celebració per la llibertat d'Andreu Curto, el militant de Maulets que ha estat empresonat durant tres setmanes per mobilitzar-se per la vaga general i que va sortir aquest mateix divendres en llibertat sota fiança.

"Benvingut Andreu!"

Un cop més, els encausats que s'havien desplaçat fins a Mataró van rebre l'escalfor d'un públic entusiasta que entre aplaudiments els va homenatjar des de l'escenari. Novament van exhibir una pancarta groga de Maulets i la CUP on es podia llegir "Llibertat Andreu. Ni retallades ni repressió!". Entre aplaudiments i crits, els militants de Maulets hi van enganxar uns rètols per convertir la pancarta en una benvinguda. "Benvingut Andreu", proclamava, sostinguda pels independentistes perseguits el 92.

Abans, Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària, va fer especial incidència a la repressió que pateixen els militants de l'Esquerra Independentista i va agrair la solidaritat imparable que ha fet que durant les tres setmanes que Curto ha estat entre reixes no hi hagi hagut ni un sol que s'hagi callat. A més, va reconèixer els que ara fa 20 anys lluitaven per uns objectius -i van ser detinguts, torturats, empresonats per fer-ho- i els que avui en dia segueixen treballant per assolir-los.

La celebració d'una victòria

Xavier Safont-Tria, amfritrió de l'acte com a regidor de la CUP a Mataró, no va poder contenir les ganes d'expressar la seva felicitat pels centenars de persones que s'havien aplegat al teatre de la seva ciutat. "Heu vingut a escoltar una història fins ara amagada a les catacumbes", els va advertir.

Safont va donar les gràcies a Llibertat.cat i a Zeba Produccions per la realització del documental i va recordar que "venim a fer un acte de memòria històrica però també a celebrar una victòria, perquè a hores d'ara ja podem dir que l'independentisme és socialment majoritari i que l'Esquerra Independentista hem aconseguit estendre un projecte polític amb èxit a través de la Candidatura d'Unitat Popular", de la qual ell és representant. "La victòria és nostra!", va acabar.

Una realitat que comparteix l'escriptora Isabel Clara-Simó, també present a l'acte com a convidada destacada i personalitat que ha estat sempre al costat dels encausats per donar-los suport quan eren represaliats. L'escriptora tampoc va poder estar-se de mostrar la seva alegria: "Estic joiosa d'estar ací".

I va confirmar la tesi de Safont-Tria: "Sí, hem vingut a celebrar una victòria. Fa 20 anys Garzón va perseguir i torturar perquè tenia por de la xiulada al rei durant els Jocs Olímpics. Però hem guanyat nosaltres perquè aquest cop la xiulada ha estat 10 voltes més gran", va destacar, en referència a la monumental pitada que va patir l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei.

Toni Infante també es va mostrar optimista en la seva arenga: "Seguim aquí i avui som centenars de milers. Aconseguirem la independència més d'hora que tard". L'independentista valencià, que també va ser detingut el 92, va recalcar que "la immensa majoria dels encausats continuem lluitant per les mateixes causes que ens van portar a la presó" i en aquest sentit va insistir en la vigència d'una lluita -per l'alliberament nacional, social i de gènere- que 20 anys després ha aconseguit influir en la societat fins al punt d'aconseguir petites grans victòries. Com per exemple, va subratllar, l'aconseguida dimarts passat amb l'arxivament de l'expedient que pretenia declarar la tortura taurina Bé d'Interès Cultural Immaterial al País Valencià.

Infante va afirmar que l'eina des d'on aconseguir els objectius pels quals es treballava fa 20 anys i es treballa ara és la Candidatura d'Unitat Popular, que està estenent-se arreu dels Països Catalans, ara a la ciutat de València. "Hem de derrotar els botiflers, els sipais, l'Estat i els seus servidors. I l'eina és la CUP", va dir.

Retre comptes

Clara-Simó va pronunciar un discurs molt contundent i combatiu on no es va estar d'expressar la seva ràbia amb Espanya, la selecció espanyola i àdhuc els seus seguidors. "Si juga la Roja, xiularem fins que no poguem més, i si algú rebutja la Roja l'aplaudirem", va sentenciar. I va acabar dedicant la seva ràbia als torturadors: "Quan siguem independents ja sabran qui som nosaltres!", va cridar, aixecant l'eufòria del públic.

Joan Rocamora també es va mostrar partidari de retre comptes per la via política i a través de la lluita contra la tortura. Com a membre representant de Llibertat.cat, el també encausat el 92 va avisar que "perseguirem els responsables de les tortures des d'on sigui", com s'ha fet durant tots aquests anys a través d'una lluita que va tenir el seu moment culminant amb la sentència d'Estrasburg, que va representar una gran victòria dels encausats del 92 i del moviment contra la tortura.

Rocamora va tenir un record especial per tota la gent que ha estat al costat d'aquesta lluita contra la tortura durant tots aquests anys, i en aquest sentit va expressar que "potser vam perdre aquella batalla però en perspectiva podem dir que hem guanyat aquesta guerra". Així mateix, va explicitar la tasca de recuperació "permanent" de la memòria històrica que ha guiat l'activitat del portal independentista Llibertat.cat.

La vetllada va comptar amb un recital poètic a càrrec de Jordi Bilbeny, que va donar el tret de sortida a l'acte des del seu vessant de rapsode acompanyat d'Albert Maynou a la tenora, i amb l'actuació musical del cantautor de Xàtiva Feliu Ventura.

Ventura es va presentar argumentant que "l'Operació Garzón va ser una operació contra els Països Catalans" i va dedicar una cançó als encausats del 92, "els herois d'aquesta gesta que algun dia produirà la llibertat del nostre poble". Es tractava, va explicar, del poema Prometença de Joan Salvat-Papasseit que va musicar just el 92, quan només tenia 15 anys, i que "parla d'una promesa d'amor a la terra", perquè "és justament pel que els companys del 92 van patir tortura i presó, per amor a la terra".

Prometença

(Joan Salvat-Papsseit - Feliu Ventura)

Escolta amada meva:
Si jo anava a una guerra
portaria l’espasa com els guerrers d’abans
duien l’arc de sagetes.

Lluitaria qui sap per quina ampla bandera
- però millor que fos la de la meva terra:
Quatre barres de sang
l’or del cor que voleia.

Muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s’alçaria més alt que la congesta.

El meu casc
com l’estel

Pendria les ciutats
i llurs noies vindrien a rebre’m

No sabria tornar
si tornar no podia amb l’espasa florida.

 

 

Valora
ACONSEGUEIX EL DOCUMENTAL
Si vols el documental en DVD (amb subtítols en anglès i espanyol) només has d'enviar un correu electrònic a operaciogarzon@llibertat.cat i te l'enviarem a casa.
Col·laboradors
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid