Organitzacions de l'Esquerra Independentista commemoren la Diada del País Valencià

 

Defensem la Llengua! Lluitem pel país!

Sovint, quan commemorem una diada i eixim al carrer a manifestar-nos per reivindicar els nostres drets i protestar contra els atacs del govern, ja siga l’autonòmic o el de Madrid, ho fem amb la sensació d’estar repetint la mateixa història de l’any anterior, sentim que estem en el mateix punt, veiem una situació d’estancament. Enguany, tanmateix, la diada del 9 d’Octubre arriba amb un estat de coses molt diferent. Tot s’està desestabilitzant, el panorama polític trontolla, tot està canviant, en unes ocasions per a bé i en la major part per a mal. Estem immersos en una profunda crisi, però no es tracta només d'una crisi econòmica, sinó que és també una crisi social, una crisi de govern, una crisi de model d’estat.
 
I és una crisi que està provocant estralls en el nostre poble, amb un índex d’atur que ja supera el 24% al País Valencià, amb una economia destrossada per l’enderrocament del sector de la construcció, la desfeta ja fa anys de l’agricultura i la indústria, i una caiguda cada vegada més profunda del sector serveis. Els salaris es redueixen, no paren de tancar empreses i els ERO amenacen els llocs de treball de milers de valencians i valencianes.

Al mateix temps, el govern de Madrid ha alimentat amb fons públics el sector financer, els mateixos bancs i agents que han provocat una crisi econòmica mundial. S’han llençat àmplies reformes de signe neoliberal com la reforma laboral, la reforma de les pensions i la reforma de la constitució. Entre totes les administracions -l’ajuntament, el govern autonòmic i el de Madrid- s’estan acabant de carregar els serveis públics mitjançant la privatització i les retallades en els serveis socials bàsics com ara l’educació, la sanitat o les prestacions per l’atur.
Una bona part del nostre poble s’ha adonat del rerefons que té aquesta crisi: el model antidemocràtic d’estat i de govern; de la intervenció sota mà en els afers interns de l’estat espanyol dels agents econòmics com la CEOE o els grans bancs, i d’organismes internacionals com l’FMI, el Banc Mundial o la mateixa Unió Europea dirigida per Alemanya i França; de la vulneració dels drets polítics i socials de les persones; la intransigència dels polítics a que les persones del carrer intervinguen en la vida política, i a la manca de transparència i la corrupció.

I justament a casa nostra en sabem molt de tot això, sobretot pel que fa a la corrupció, que en els últims mesos ha desmantellat gran part de la direcció del PP valencià, i els ha obligat a posar a una titella com Carlos Fabra al capdavant de la Generalitat. Han canviat un president acusat de corrupció, per un altre pertanyent al clan polític dels Fabra, el més corrupte i caciquista de tot el país, qui controla mitjançant aquests mètodes i des de fa generacions les institucions de Castelló.

Però també en sabem molt, perquè tota la vida ho hem hagut de patir, de la vulneració dels nostres drets socials com a poble i com a persones, especialment pel que fa a la qüestió cultural i lingüística. En el que portem d’any el govern de la Generalitat ha tallat les emissions de TV3 al País Valencià, ha proposat una llei per a l’eliminació de la línia d’ensenyament en valencià, ha assetjat contínuament i amenaça amb carregar-se entitats culturals com ACPV i, per descomptat, novament ha impedit que milers de xiquets valencians puguen estudiar en la nostra llengua per falta de places en valencià.

I aquest no és un problema exclusiu que ens afecte als valencians, sinó que és extensible a tots els Països Catalans. A les Illes Balears el govern del PP també amenaça amb eliminar l’ensenyament en català i ha tancat mitjans de comunicació com Ràdio i Televisió de Mallorca, i al Principat de Catalunya el Tribunal Superior de Justícia ha ratificat una sentència per tal d’eliminar la immersió lingüística, l’única garantia que el català siga après i utilitzat atesa la seua discriminació com a llengua d’ús quotidià al carrer, i la seua minorització respecte al castellà. Una situació que es veu agreujada en el cas de Balears i del País Valencià.

La nostra llengua suposa un greuge, un atac a les essències del nacionalisme espanyol, una proba fefaent que som un poble amb la seua pròpia identitat i les seues singularitats, i que això està per damunt dels seus deliris de grandesa hispànica. És per això que necessiten  atacar la nostra llengua, mantindre-la apartada de la vida pública, arraconada i menystinguda com un reducte folklòric sense importància, que no els amenace ni els faça ombra. I per això no poden permetre que el valencià siga elevat a la categoria de llengua nacional dels valencians, perquè no poden permetre que es dubte de la seua noció d’Espanya.

Però a nosaltres no ens interessa seguir rendint-li glòries a Espanya. No ens interessa, haver de mantindre per més temps un estat en crisi. Ni tampoc viure patint les polítiques antisocials dels seus governs i els desastres econòmics que generen. I ni molt menys ens interessa haver de suportar els traumes i les deficiències del nacionalisme espanyol reflectides en els atacs contra el nostre patrimoni cultural i lingüístic.

Alerta Solidaria, CAJEI, COS, Endavant (OSAN), Maulets-JIR, SEPC