A més, el col·legi adverteix que el tancament de Xornal.com és una "pèrdua per a la diversitat informativa" de la societat gallega, i suposa, després de 13 anys d'existència a la Xarxa, "una gran oportunitat perduda per construir un diari digital amb un equip de professionals contrastats i amb el suport d'un projecte empresarial "que, com s'acaba d'evidenciar," no tenia tal consistència o la vocació informativa necessàries ".
Per la seva banda, la Asociación de la Prensa de La Coruña (APC) també ha emès un comunicat en què "lamenta profundament" la decisió adoptada per l'empresa editora de Xornal.com en el sentit de posar fi a una aventura periodística que es va iniciar fa ja més d'una dècada. L'associació critica que aquesta decisió "deixa sense efecte el compromís contret en el seu moment per l'empresa amb els treballadors", en el sentit de continuar amb el projecte i reforçar un digital, que s'havia convertit en un dels més seguits a Galícia, cosa que avalava la seva viabilitat econòmica una vegada tancada l'edició en paper.
"Minva per al pluralisme mediàtic"
El BNG també lamentat el tancament de Xornal.com perquè "representa una minva per al pluralisme mediàtic del país", i ha volgut "mostrar abans que res" la seva "solidaritat "amb els treballadors afectats per la desaparició d'aquest mitjà digital. Per al BNG, la desaparició d'una capçalera "significa sempre l'empobriment del debat públic en una societat que es diu avançada". En aquest sentit, ha constatat que des que governa el PP a Galícia "cada dia hi ha menys presència de la llengua gallega i cada vegada hi ha menys pluralisme en els mitjans de comunicació" del país.
La situació de la premsa escrita en gallec es troba en una situació molt delicada, ja que el Xornal i Galicia Hoxe són un cas més d'una tònica massa generalitzada a Galiza. El país ja va haver de patir el tancament de Vieiros, el primer diari en gallec a la xarxa des de feia 15 anys, i de la històrica capçalera del nacionalisme A Nosa Terra, que després de més d'un segle de tirada setmanal -passant per diferents etapes- va acabar tancant la seva edició en paper, tot i que també manté l'edició digital.
Ajuts a la premsa en castellà
Els successius governs gallecs han donat milers d'euros de subvencions, mitjançant convenis o ajudes de la conselleria de Política Lingüística, a diaris que fan la seva versió íntegrament en castellà i que únicament introdueixen el gallec per les declaracions de persones o el Dia de les Lletres Gallegues. També hi ha hagut casos com el de la negativa de la Xunta a subvencionar el mensual Novas da Galiza, pel fet de no estar escrit íntegrament en la normativa oficial de Galícia. La revista d'informació crítica escriu íntegrament en gallec, però amb ortografia portuguesa.
Nós-UP es va queixar d'aquesta situació i va denunciar "la retallada radical dels ajuts econòmics de la Xunta de Galiza de Feijóo i del PP". "La mateixa", va dir, "que continuar donant subvencions milionàries a diaris com La Voz de Galicia, Faro de Vigo o El Correo Gallego, caracteritzats per les seves posicions conservadores i antigallegues i que condemnen la nostra llengua a una posició anacdòtica".
Per saber-ne més:
