Téllez a la seva narra la història de la
lluita d'aquells que, acabada la Segona Guerra Mundial, van decidir que
encara no havia arribat el moment de descansar. Calia continuar la
lluita fins acabar amb el sanguinari règim que s'havia imposat a l'estat
espanyol després de la Guerra Civil. L'autor descriu la resistència
llibertària i la lluita
armada contra el franquisme a Catalunya.
Partint de la vida d'un dels personatges més coneguts de la resistència contra el franquisme a Catalunya, en Francesc Sabaté Llopart "Quico", ens presenta tota una generació de militants llibertaris hereus de les idees anarcosindicalistes i actors de la revolució de 1936. Els protagonistes d'aquest llibre comencen l'any 1944, mitjançant la propaganda i l'acció de guerrilla, un combat contra una dictadura que nega ferotgement a l'individu qualsevol dret a la llibertat d'expressió, ensenyament, associació, difusió d'idees i fins i tot el mateix dret a pensar; i responsable d'una política econòmica i social que provoca nombroses mostres de descontent entre la població des de començaments dels anys cinquanta.
Pocs homes i dones lluitadors van sobreviure a la repressió, desesperança i a la mort durant aquest llarg combat. Acorralats per la policia i els serveis d'informació espanyols, i abandonats per la Confederació Nacional del Treball (CNT) per la seva voluntat de continuar el combat actiu, mentre l'organització llibertària a l'exili s'esclerotizava, els grups d'acció mantenien una lluita cada vegada més precària, desesperada i solitària.
Els estrets llaços d'amistat que unien l'autor del llibre amb alguns dels seus protagonistes principals i els esforços que va dedicar a recopilar documents i testimonis directes dels fets que s'expliquen permeteren a Antonio Téllez donar a conèixer alguns dels aspectes menys coneguts de la resistència llibertària de l'època: l'estructuració i el funcionament dels grups d'acció, el paper de les diferents organitzacions reagrupades al Moviment Llibertari Espanyol de la postguerra, i el paper de nombrosos militants que, ni herois ni màrtirs, no van ser una generació sacrificada debades.
