Les mesures presentades pel el govern central, segons aquest sindicat, permeten facilitar l’acomiadament; és a dir,
abaratir-lo. La primera d’elles és subvencionar des de les
administracions públiques part de la despesa que genera; la segona és
eliminar les restriccions i generalitzar el contracte de foment de
contractació indefinida, que presenta un cost de 33 dies per any
treballat per acomiadament (enfront els 45 dies que costa un indefinit
ordinari); i la tercera és copiar el “model austríac” consistent en la
creació d’un fons individual amb aportacions empresarials al que el/la
treballador hi pot accedir quan es quedi a l’atur o es jubili, i que
es mantindria quan hi hagués un canvi d’empresa per part de
l’empleat.
La Intersindical-CSC denuncia que aquestes mesures
suposarien tan sols beneficis per part de les empreses, que
s’estalviarien part del cost de l’acomiadament. Tanmateix, aquesta
despesa no suposa un impediment per a la creació d’ocupació, ja que han
estat precisament els col·lectius amb majors cotes de temporalitat (com
el jovent), i per tant amb un acomiadament més barat, aquells que han
patit més l’increment de l’atur, a la vegada que, des de la Transició,
el continuat abaratiment de l’acomiadament no ha suposat major
estabilitat laboral, sinó tot el contrari. Igualment, és pervers usar
fons públics per finançar aquestes despeses patronals, quan se’ns està
dient que no hi ha diners per a la jubilació o per als serveis socials.
En definitiva, abaratir l’acomiadament no el frena, sinó que incentiva
aquest.
