Un grup anarquista ha pintat els murs d'una vintena d'esglésies a
Barcelona per recordar la "Setmana Tràgica". L'acció fa al·lusió als
fets ocorreguts fa avui exactament cent anys en diverses ciutats
catalanes arran de les injustícies socials i el reclutament forçat per
les aventures colonials. Les pintades han estatr reinvindicades per un
grup autodenominat "La Gallinaire" a través d'un comunicat que duia per
lema "La lluita continua". Les parròquies afectades pertanyen als
barris de Sarrià, Poblenou, Gràcia, Sant Gervasi, Raval, Eixample, Sant
Andreu i el Clot i en algunes d'elles s'han dut a terme accions
directes contra els panys, que han estat farcits de silicona.
Durant la Setmana Tràgica les forces d'opressió i les classes dominants i poderoses van represaliar indiscriminadament molts ciutadans, entre els quals el pedagog català Francesc Ferrer i Guàrdia. La nota reivindicativa, que els autors han enganxat a les portes dels temples, apareix signada amb la sentència "Ni Déu ni Capital" i inclou algunes de les frases amb les quals van ser il·lustrats els murs dels temples barcelonins: "L'Església put, encara que avui no cremi", "l'única església que il·lumina és la que crema" i "1909-2009, la lluita continua".
L'objectiu del grup, segons el pamflet, era el d'impedir la missa dominical el mateix dia, 26 de juliol, en el que va començar la Setmana Tràgica. En la nota es podia llegir també: "Tot i que en els temples hi hagi més turistes que creients, la jerarquia catòlica segueix imposant la seva hipòcrita moral".
La Setmana Tràgica de Barcelona va tenir el seu origen en el reclutament forçós de reservistes per a la guerra que l'Exèrcit lliurava al nord d'Àfrica amb les ànsies posades en rellançar l'imperi decadent que era Espanya. Un imperi que mai va superar "el desastre" que va suposar la pèrdua de Cuba i Filipines de manera humiliant davant del gran imperi emergent americà.
La revolta va donar pas a un odi anticlerical i el 27 de juliol es va cremar el centre dels Germans Maristes de Poble Nou, que va obrir una llarga llista de cremes. S'incendiaren multitud d'edificis religiosos, ja que els amotinats consideraven que l'Església formava part de l'estructura de la burgesia, els fills de la qual no havien d'anar a la guerra.
L'Arquebisbat de Barcelona ha lamentat avui l'aparició de pintades a
diverses esglésies de la ciutat del grup "La Gallinaire" en motiu del centenari de la Setmana Tràgica, i ha recordat que el
dret a la llibertat religiosa i de culte està reconegut a la
Constitució. En un comunicat, l'Arquebisbat ha assegurat que el
respecte i la defensa del dret a la llibertat religiosa és "un element
integrant d'una societat autènticament democràtica".
