Tot i que no sabem què passarà en el futur, se'ns fa difícil imaginar que en els propers anys cap d'aquestes dates o qualsevol altra (31 de desembre, per exemple) acabe sent considerada per les catalanes i els catalans com la Diada Nacional de tota la nació (de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó). Per tant, la tasca del moviment d'alliberament serà tant mantindre'n el caràcter reivindicatius com aconseguir-hi la identificació del màxim de catalanes i catalans.
Una data que encara no ha adquirit el rang de les que esmentaven més amunt és el Darrer Diumenge d'Octubre, una jornada reivindicativa que es remunta als anys seixanta del segle passat, en què durant cinc anys es van organitzar unes marxes a peu des de València fins la població del Puig, les quals acabaven en un aplec de caràcter reivindicatiu en aquesta darrera població. Estroncades per la repressió franquista, tant la marxa com l'aplec van ser represes durant la transició transfranquista, però prompte van perdre la vitalitat inicial. Des dels anys vuitanta fins ara el PSAN, o alguna plataforma impulsada per aquest partit independentista, així com també l'Assemblea d’Unitat Popular (AUP) en el seu moment i altres sectors de l'Esquerra Independentista han mantingut ininterrompudament la convocatòria de l'Aplec del Puig.
Tenint en compte que el caràcter oficialista que ha adquirit la celebració del 9 d'octubre, que partits com el PSOE i el PP han volgut oposar sempre a la diada 25 d'abril, i sense abandonar la mobilització el mateix 9 d'octubre, fóra bo que el conjunt del moviment d'alliberament es plantegés la possibilitat de reforçar el Darrer Diumenge d'Octubre, una diada que ha tingut sempre caràcter reivindicatiu, inassimilable pels partits espanyols.
Llibertat.cat 26.10.07
