El projecte del que seria el Diccionari català-valencià-balear es va iniciar l’any 1900 quan Antoni M. Alcover va publicar, des de Mallorca, la Lletra de Convit a tots els amics de la llengua catalana, convidant tothom a col·laborar a la replega de vocabulari. Alcover bastí una xarxa de col·laboradors mitjançant les seves excursions filològiques arreu del domini lingüístic català.
L'any 1911 es va crear la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i Mn. Alcover en va ser nomenat president. Mantingué fortes discrepàncies sobre l'organització de l'Institut, el diccionari normatiu i amb els dirigents del catalanisme. Això provocà que se'n tornés a Mallorca per dedicar-se al seu diccionari que va canviar de nom pel de Diccionari català-valencià-balear, i va deslligar-se així de l'IEC.
El 1918, el trencament de les relacions entre el dialectòleg manacorí i Catalunya, la seva destitució com a president de la Secció Filològica, el retorn a Mallorca de la calaixera, instal·lada fins aleshores a les oficines lexicogràfiques de l’IEC, i que Alcover, l’any 1920, hagués de recórrer al govern de Madrid per obtenir una subvenció que li permetés de tirar endavant el seu projecte. Amb aquest ajut pogué pagar els col·laboradors que ordenaven les cèdules, el nombre de les quals s’havia incrementat amb els resultats obtinguts en l’eixida de 1921. A més, va adquirir una impremta per editar l’obra –la futura Editorial Moll–, atès que cap editorial no podia assegurar una tipografia tan completa com aquesta requeria.
És arran del desacord sorgit amb l’IEC que el nom del diccionari, que fins ales hores havia estat Diccionari de la Llengua Catalana, va esdevenir Diccionari català-valencià-balear. L’adopció d’aquest nom, motivat per qüestions de comercialització de l’obra, generà encara més crítiques dels sectors catalanistes.
El 1921 s’inicià el procés de redacció del Diccionari, que duien a terme tant Alcover com Moll, com es pot veure en les inicials que apareixen sota cadascun dels lemes de la primera edició. El 1925 se’n publicà el primer fascicle (el format a través del qual es va comercialitzar), que contenia vuit pàgines de mostra; i el 1930 n’aparegué el primer volum.
Però des de la publicació del primer fascicle i del primer volum van passar fets cabdals: d’una banda, el 1926 el suport econòmic de Madrid per al Diccionari va desaparèixer; i, d’una altra, l’estat de salut d’Alcover es va començar a deteriorar; de manera que la redacció s’alentí, i el segon volum no veié la llum fins el 1935, tres anys després de la mort del dialectòleg.
Represa de la redacció i la publicació definitiva
El 1943 es reprengué la redacció del DCVB. Manuel Sanchis Guarner s’incorporà a l’Obra del Diccionari i Moll continuà la redacció d’articles fins que l’any 1949 el Diccionari reaparegué en forma de fascicles. Uns anys més tard, el 1959, Aina Moll s’afegí també al projecte, i el 1962, per commemorar el centenari del naixement d’Alcover, se’n publicà el desè i darrer volum..
El 1968 veié la llum la segona edició dels dos primers volums del DCVB, adaptats per Moll a la grafia fabriana. El primer comptava amb una introducció nova i es feren petites modificacions, supressions i addicions en el contingut d’algunes de les entrades.
