Per la Diada Nacional de Catalunya de 1978, diverses organitzacions polítiques esmobilitzaren a Barcelona en manifestació. Una d’elles fou convocada, sota el lema “Fora les forces d’ocupació”, a plaça Sant Jaume pel PCE(i), i posteriorment il·legalitzada per les autoritats competents. Tot i així, la mobilització tirà endavant amb la participació d'en Gustau, en qualitat de militant de la Unió de Joventuts Marxistes-Leninistes encarregat de donar suport a la manifestacions com a piquet de defensa.
Uns 1000 assistents iniciaren l’acte a les 20h del vespre al carrer Ferran degut al fort desplegament policial davant del Palau de la Generalitat de Catalunya (plaça Sant Jaume) i encararen cap a les Rambles direcció Canaletes.
El primer incident amb la policia es registrà davant de Canaletes quan es van descobrir dos agents de la brigada político-social camuflats enmig de la manifestació, els quals van rebre l’atac d’ampolles incendiàries. Posteriorment, la manifestació continuà el seu recorregut donant mitja volta a plaça Catalunya per descendir per les Rambles i acabar a carrer Ferran.
En el moment pròxim a la finalització de l'acte, el gruix de manifestants havia augmentat considerablement, algunes dades apunten a 2000 assistents. En el moment que es va arribar a l’alçada del carrer Avinyó, la policia va començar a disparar pilotes de goma i pots de fum per tal de disgregar els manifestants. Davant les càrregues policials, un piquet de defensa de la manifestació format per cinc persones va respondre amb llançaments d'ampolles incendiàries des del carrer Ensenyament i la plaça Sant Miquel. En aquell moment van aparèixer policies de paisà pistola en mà amb l'objectiu de detenir-los, però no fou possible perquè es van veure sorpresos amb més artefactes incendiaris.
Els membres del piquet aprofitaren aquell moment per sortir pel carrer Ensenyament cap al carrer Ferran, mentre s’escoltaven a la plaça els trets d’arma de foc. Just enmig dels avalots, en Gustau fou abatut davant del Sindicat de Banquers (carrer Ferran) per una bala del calibre 38 que va ser disparada de front. Un metge, que es trobava entre els vianants, l'intentà reanimar sense èxit dins d'un portal.
Alguns dels manifestants intentaren avisar la policia dels fets per intentar que cedissin la seva activitat bel·ligerant, sense que aquesta es fes efectiva fins l'arribada de l’ambulància avisada pels presents. Finalment, el cadàver del noi fou traslladat al dispensari de Pere Camps, on durant més de dues el personal sanitari va estar sotmès sota pressió policial per tal que no donessin cap mena d'informació. Posteriorment fou traslladat a l'Hospital Clínic.
Per saber-ne més:
Gustavo Adolfo Muñoz i Bustillo (Wiquipèdia)
