L’èxit de l’Escola Moderna, que arrencava en aquesta data, es va veure corroborat en multiplicar-se els centres racionalistes a tot l’Estat. Tant les societats obreres i populars com els cercles republicans i radicals tenien molt d’interès en aquest ensenyament, que presentava tres característiques essencials:
1. Els mètodes pedagògics moderns i els manuals nous que empraven, proposaven un ensenyament individualitzat que tenia en compte les facultats de cada nen per tal que pogués buscar lliurement la satisfacció de les seves necessitats físiques, intel·lectuals i morals.
2. Els programes estaven constituïts metodològicament al voltant de valors i d’idees com l’ajuda mútua, la solidaritat, la crítica de les injustícies.
3. El racionalisme era l’eix de l’ensenyament. No es tractava mai de la religió, ni de Déu, ni de l’infern, ni del paradís, contràriament a l’ensenyament oficial controlat per la jerarquia catòlica.
Tot i això Ferrer i Guàrdia va rebutjar que l’Escola Moderna fos en català: "Hubo quien, por ejemplo, inspirado en mezquindades de patriotismo regional, me propuso que la enseñanza se diera encatalán, empequeñeciendo la humanidad y el mundo a los escasos miles de habitantes que se contienen en el rincón formado por parte del Ebro y los Pirineos.
-Ni en español la establecería yo - contesté al fanático separatista - si el idioma universal, como tal reconocido, lo hubiera ya anticipado el progreso. Antes que el catalán, cien veces el esperanto".
Del llibre "La Escuela Moderna", de Francisco Ferrer Guardia
Per saber-ne més:
