El Be Negre va ser una revista satírica editada setmanalment a Barcelona des del 23 de juny de 1931 fins a l’agost de 1936, tot just iniciada la Guerra Civil.
Gaudint de l’ambient de total llibertat de l’època, mantingué una línia de causticitat, sarcasme, mordacitat i fins i tot de clara provocació vers determinats personatges i organitzacions polítiques que s’hi veieren blasmats i escarnits. Esdevingué un autèntic revulsiu contra els excessos i mancances de la societat catalana. Mai no estalvià càrregues en totes direccions, però tingué com a objectius predilectes l’espanyolisme i en algunes ocasions els escamots d’Estat Català i de l’anarquisme. Es captingué especialment en la crítica del Partit Radical d'Alejandro Lerroux i del grup de L’Opinió, d’ençà que aquest s’escindí d’Esquerra Republicana de Catalunya.
L’editor de la revista fou l’escriptor i crític Màrius Gifreda i Morros. La dirigí el periodista Josep Maria Planas i Martí. Per bé que gairebé sempre els articles i col·laboracions fossin sense signar o amb pseudònims, entre els principals redactors d'El Be Negre cal esmentar Joan Cortès, Carles Sindreu, Rossend Llates, Manuel Amat, Just Cabot, Àngel Ferrant i singularment Josep Maria de Sagarra. Els seus principals il·lustradors foren Valentí Castanys (que durant força temps n’assumí la direcció artística), Avel·lí Artís-Gener “Tísner” i Francesc Fontanals “Soka”.
L’assassinat del seu director, pressumiblement a mans de membres de la FAI, l’agost de 1936 i la persecució a la qual foren sotmesos força col·laboradors de la revista van provocar que deixés de publicar-se.
