Josep Barceló i Cassadó fou un des primers dirigents obrers catalans. Filador a Barcelona, esdevingué un dels organitzadors de l'Associació de Filadors de la ciutat.
El març del 1854 fou un dels dirigents del moviment que culminà amb la crida a la vaga general, i a les mobilitzacions que sacsejaren Barcelona l'estiu. L'accés dels progressistes al poder suposà el restabliment de la milícia nacional, en la qual fou capità.
L'auge del moviment obrer als centres industrials del Llobregat i del Ter fou resposta des del govern amb una forta repressió. Durant el càrrec de capità general de Catalunya del Principat per part de Juan Zapatero, Josep Barceló fou acusat falsament d'un crim escaigut al mas de Sant Jaume (Olesa de Montserrat) i, declarat culpable, fou condemnat a mort.
L'execució tingué lloc el 6 de juny del 1855 i, malgrat l'estat d'ocupació militar, hi hagué a Barcelona una onada de protestes.
Per saber-ne més:
Primera vaga general de l'Estat
Execució de Josep Barceló a la plaça del portal de Sant Antoni de Barcelona
