Accepto Aquest lloc web utilitza galetes -pròpies i de tercers- per recopilar informació estadística sobre la navegació i per mostrar publicitat. Per més informació, consulta el nostre avís legal.
1974 Salvador Puig Antich és assassinat a Barcelona amb el garrot vil

1974 Salvador Puig Antich és assassinat a Barcelona al garrot vil

02/03/1974 Tal dia com avui

 

Salvador Puig i Antich, àlies «El metge», (Barcelona, 30 de maig del 1948 - 2 de març del 1974) fou un anarquista i antifeixista català, actiu durant els anys seixanta i començaments dels setanta. Va morir executat pel règim franquista, després de ser jutjat per un tribunal militar i condemnat a mort com a culpable de la mort del subinspector de 23 anys Francisco Anguas Barragán a Barcelona.

Salvador era el tercer de sis germans d'una família obrera. El seu pare, Joaquim Puig i Quer, fou militant d'Acció Catalana durant la República i s'exilià a França, on romangué retingut al camp de refugiats d'Argelers de la Marenda. En tornar a Catalunya va ser condemnat a mort, tot i que se l'indultà en l'últim moment. Sembla que arrossegà tota la vida una existència turmentada com a perdedor de la guerra. La seva mare Immaculada Antich Parellada, era mestra.El seu germà era un conegut psiquiatre que treballava als Estats Units Joaquim Puig Antich.

El jove Salvador va començar estudiant al col·legi La Salle Bonanova fins que en fou expulsat per indisciplina. Més endavant va entrar al col·legi dels Salesians de Mataró, on va acabar el batxillerat de lletres i on conegué el pare Manero. A partir dels setze anys, compaginà la feina en una oficina amb els estudis nocturns a l'Institut Poeta Maragall, on féu amistat amb Xavier Garriga i els germans Solé Sugranyes (Oriol i Ignasi), tots futurs companys seus al Moviment Ibèric d'Alliberament o MIL.

Els episodis del Maig francès del 1968 foren decisius perquè Puig Antich decidís de llançar-se a la lluita armada. La seva primera militància va ser a les Comissions Obreres i va formar part de la Comissió d'Estudiants de l'Institut Maragall. Ideològicament, aviat evolucionà cap a posicions anarquistes que rebutjaven qualsevol mena de dirigisme i jerarquia en les organitzacions polítiques i sindicals, en la lluita de la classe obrera cap a l'emancipació. Després d'iniciar estudis universitaris de Ciències Econòmiques i d'abandonar-los perquè no li n'agradava la visió massa cientificista, va fer el servei militar a Eivissa, on fou destinat a la infermeria de la caserna. Un cop llicenciat, s'incorporà a la nova organització MIL i s'integrà en la branca armada. Participà, fent de xofer, en les accions del grup, que consistien generalment a fer atracaments a bancs. El botí es destinava a finançar les publicacions clandestines del grup i a ajudar els vaguistes i els obrers detinguts.

Puig Antich i els seus companys es movien amb facilitat en el món de la lluita clandestina i viatjaven sovint a Occitània, on es relacionaven amb vells militants cenetistes.

L'agost del 1973, es reuniren a Tolosa de Llenguadoc per tal de celebrar el Congrés d'Autodissolució del MIL. El setembre, després de l'atracament en una oficina de La Caixa de Bellver de Cerdanya, la policia endegà una forta ofensiva contra els militants del MIL.

Primer caigueren Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet, i, a continuació, Santi Soler, que fou detingut, interrogat i, sotmès a tortura, acabà confessant els llocs de trobada clandestina dels seus companys. El mateix Santi Soler fou utilitzat de parany per la policia de la Brigada Político-Social de paisà per tal de detenir Xavier Garriga Paituví i Salvador Puig Antich. L'operació, minuciosament preparada, s'efectuà la tarda del 25 de setembre de 1973 a la cantonada entre els carrers de Girona i del Consell de Cent de Barcelona. Els dos activistes van ser detinguts davant del bar Funicular, on havien quedat amb Santi Soler. Tot seguit, els policies els van fer entrar al portal del número 70 del carrer de Girona, on s'esdevingué un tiroteig a conseqüència del qual Puig Antich quedà malferit i el jove policia Francisco Anguas Barragán resultà mort.

Salvador Puig Antich fou empresonat, acusat de ser l'autor dels trets que causaren la mort a Anguas Barragán i d'haver participat en l'atracament d'un banc. Posteriorment, va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a mort per un règim amb set de venjança després de la mort de Carrero Blanco. La mobilització per tal d'evitar-ne execució fou espontània, però minoritària i amb actes de vegades contundents. El Comitè de Solidaritat Pro-presos MIL de Barcelona va trigar a crear-se, però va tenir un cert ressò, tenint en compte les limitacions a la llibertat d'expressió durant la dictadura. A l'Assemblea de Catalunya, partits com el PSUC, i figures com Josep Benet van manifestar objeccions a l'hora de vincular aquesta plataforma amb el militant llibertari. La reacció de la CNT a l'exili fou més aviat tèbia, llevat de la d'un grup de dissidents de Tolosa de Llenguadoc. L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, afirma a les seves memòries: “Jo, contrari a les armes i a l’anarquisme, em vaig mantenir al marge d’aquell cas, com s’hi van mantenir pràcticament totes les forces polítiques”.

A la mateixa hora que Puig Antich entrava en capella (i a menys d'un quilòmetre de distància de la presó Model)  al restaurant L'Oca (restaurant ja desaparegut proper a la plaça Francesc Macià, llavors Calvo Sotelo) es feia un sopar per presentar la revista Por Favor on hi havia membres del PSUC i "satèl·lits intelectuals" (Manuel Vazquez Montalban etc..). El  convidat especial d'aquest sopar on hi  van predominar l’optimisme, l’humor i el compromís era el dibuixant humorític Forges.

A tota Europa, la reacció va ser immediata: Libération va ser el primer de donar l'alerta i el primer comitè de solidaritat va néixer gràcies al grup vinculat al "Frente Libertario". S'organitzaren manifestacions demanant la commutació de la pena capital, però Franco es mantingué ferm i no en concedí l'indult. Salvador Puig Antich, de 25 anys, fou executat amb el mètode del garrot vil (va ser executat amb un garrot de tipus de "corredera" propietat de l'audiència de Madrid i no amb un garrot de tipus "de alcachofa" tal com erròneament surt al film "Salvador" ). Fou executat a la sala de paqueteria de la presó Model de Barcelona el 2 de març del 1974, a les 9:40 hores del matí. El seu cos reposa al nínxol 2.737 (agrupació 14) del cementiri de Montjuïc.

Les autoritats franquistes van decidir l'execució a Tarragona, i també a garrot vil (de tipus "alcachofa" propietat de l'audiència de Sevilla), el mateix dia que Puig Antich, de l'alemany Georg Michael Welzel (tot i que sempre fou presentat a l'opinió pública com a polonès), conegut com a Heinz Ches.

El desembre de 2013, Merçona Puig Antich, una de les germanes de Salvador, va interposar una querella davant de la justícia argentina, integrada dins d'una causa general contra els crims del franquisme. En aquest sentit la jutgessa María Servini de Cubría cità a declarar, sense èxit, als ministres franquistes Rodolfo Martín Villa, José Utrera Molina (signant de la condemna de mort), Antonio Carro Martínez, Alfonso Osorio García, José María Sánchez-Ventura Pascual i Fernando Suárez González, així com l'advocat redactor de la sentència de mort Carlos Rey González, l'ex-fiscal del Tribunal Suprem espanyol Antonio Troncoso i l'ex-jutge Jesús Cejas Mohedano.

L'escriptor i periodista Jordi Panyella va escriure un llibre titulat Salvador Puig Antich, cas obert (Angle Editorial, 2014) que, a partir de nous testimonis, mostra les irregularitats del judici de Puig Antich i revela que el sumari va ser alterat perquè es van fer desaparèixer proves clau que podrien haver evitat la pena de mort.Tot i això, el Tribunal Suprem d'Espanya es mostra contrari a revisar el procés.El seu fons personal es troba dipositat al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona. Consta de correspondència rebuda o/i escrita per Salvador Puig Antich, documents relacionats amb la seva detenció, judici i execució, poemes i documents dedicats a ell, recull de premsa.


Per saber-ne més:

salvadorpuigantich.info

  Salvador Puig Antich, in memoriam (Nació Digital)
Es compleixen 38 anys de l'execució del jove llibertari

 

Rànquings
  1. Fa 15 anys que ens va deixar Lluís Maria Xirinacs
  2. Tomàs Sayes: "Ens pot la frustració i la sensació de derrota i no som capaces de veure més enllà i valorar els èxits que hem aconseguit. L’Estat si que ho té present i per això continua amb l’ofensiva"
  3. D’urnes i canvis de comarca
  4. Èxit de la mobilització Ponts per la Independència que fins demà es realitza a diverses carreteres del país
  5. Què ha après l’independentisme de l’Operació Garzón?
  6. Si els fills de puta volessin...
  7. Denuncien els agents de la policia espanyola que van coaccionar i detenir una dona per parlar en català a la comissaria de Terrassa
  8. La tenista Paula Badosa demana disculpes per dir que el català no és una llengua
  9. Guanyem Girona lamenta que es deixin al calaix una tercera part dels diners del programa Aixequem Persianes
  10. Arruix Borbons-Recuperem Marivent convoquen el 239è Cant dels Ocells davant del Palau
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2022 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid