Nou mesos abans, el dia 20 d’agost, els treballadors de la fàbrica de ciment Griffi, S.A. de Vilanova i la Geltrú es declararen en vaga, perquè es van trencar les negociacions per establir unes noves bases de treball. El consell d’administració del Griffi, encapçalat per Francesc Puig Figueras, respongué amb la contractació d'esquirols foranis, cosa que provocà forts enfrontament i baralles entre els dos col·lectius.
La guàrdia civil havia d’escortar el camions que sortien de la fàbrica perquè eren atacats pels treballadors en vaga. L'enfrontament d'un nombrós grup de dones (que barrava el pas dels camions) amb la guàrdia civil, desembocà en una aturada general de la ciutat el dia 12 de setembre.
El Comitè de Vaga envià una delegació a l'Ajuntament exigint, entre d’altres coses, la "expulsión de los pistoleros del Sindicato Libre que, después de actuar como reclutadores de esquiroles en Barcelona, están al servicio de la casa Griffi. La vaga, amb el suport solidari dels treballadors d'altres empreses i de bona part de la vila, va durar fins el 22 d'abril de 1931, quan, després de la dimissió de Francesc Puig Figueras, un nou consell d’administració presidit pel sitgetà Pere Montané, va acomiadar els pistolers del Lliure i als esquirols; firmant-se un nou conveni amb les bases presentades nou mesos abans.
Per part dels treballadors van signar l’acord: Joan Arans i Nin, Diego Delgado i Carrizo, Joan Fortuny i Nicolau i Joan Recasens i Farré. Sobre el desenllaç de la vaga en Joan Arans escrigué (Estela, 24-04-31): El final que ha tingut la vaga ens permet anar amb el cap aixecat, però l’ètica no ens permet abusar del triomf. L’ús d’un triomf pot rebentar el triomf mateix. Un triomf mal interpretat és sinònim d’una derrota propera.
