El Casal Boira Baixa de Manlleu va acollir aquest dissabte la primera presentació a Osona del documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català com a mecenes col·lectiu que és d'un treball audiovisual que treu de l'oblit la cara més fosca dels Jocs Olímpics en el seu 20è aniversari.
Mig centenar de persones van omplir el casal manlleuenc en un acte que va començar amb la projecció del documental prèvia benvinguda dels organitzadors. Els assistents van poder ser testimonis d'un documental que repassa en poc menys d’una hora la cronologia de fets del que va significar aquesta macrooperació político-judicial.
A partir d’aquí apareixen relats personals i de familiars que expliquen com els detenen i, a alguns, com són torturats i humiliats; familiars que narren el drama de no saber res dels detinguts durant cinc dies, a l’empar de la Llei Antiterrorista; l’entrada, pistola en mà, de la policia a mitjans de comunicació i la censura que van patir diversos periodistes.
També es recorden les mostres de suport que van rebre per part d’amplis sectors de la ciutadania i el rebuig a aquesta operació, les contínues irregularitats judicials que van existir al llarg de tot el procés, i la victòria moral que va significar la sentència d’Estrasburg que condemnava l’Estat espanyol per no haver investigat les tortures.
Sobre el documental, es va explicar que "Partint de la contextualització de la celebració dels Jocs i dels diferents moviments opositors, segueix un fil per entendre el perquè i el com s’inicia aquesta cadena de detencions."
La de Terra Lliure i l'independentisme català, l'única oposició als Jocs
El també encausat el 92 va recordar que llavors l'independentisme català i Terra Lliure van ser el principal i gairebé únic moviment polític que es va oposar als Jocs Olímpics i va actuar en conseqüència. Aquest fet va provocar una onada de repressió sense precedents que tot i que va garantir la celebració d'uns Jocs tranquls, des de llavors "el moviment polític ha fet un salt qualitatiu i un creixement important, mentre els responsables de l'Operació Garzón han estat implicats en afers delictius i condemnats, o bé condecorats pels alts òrgans de l'Estat", va afirmar Rocamora.
Casal Boirca Baixa, mecenes col·lectiu
En nom de Llibertat.cat va agrair al Casal Boira Baixa haver fet possible la realització del documental gràcies al fet d'esdevenir-ne mecenes col·lectiu -la màxima implicació possible- i va exposar la tasca de Llibertat.cat a favor de la recuperació de la memòria històrica, detallant els motius que van portar el portal independentista a impulsar el treball.
Musté: "Continuem estant al peu del canó"
L'estrena del documental a la comarca d'Osona va comptar amb la presència de l'històric militant independentista osonenc Pep Musté, un dels lluitadors que també va ser represaliat l'any 1992. Tot i reconèixer que aquella ràtzia va provocar "un gran toc contra l'independentisme" ara la majoria de militants que ho van patir "continuem estant al peu del canó" amb els mateixos principis polítics que els van portar a mobilitzar-se contra la celebració d'aquell moviment especulatiu i espanyolitzador.
La majoria de presos del 92 van rebutjar les mesures de "reinserció" proposades per l'Estat i ERC
Musté va recordar que els pocs presos i detinguts que van acceptar la proposta d'ERC d'acollir-se a les mesures de reinserció, fet que comportava el penediment, la delació dels companys i la renúncia als objectius polítics inicials, van rebre penes molt menors als que van rebutjar l'objectiu d'ERC i de l'Estat.
Així, Musté va afirmar que tot i que aquells detinguts van reconèixer la implicació en la militància clandestina van rebre penes ínfimes comparat amb els que van negar-se a acceptar la reinserció que pretenia ERC, tot i que haguessin negat les acusacions policials i judicials. Per ell, aquest fet corrobora que "el judici ja s'havia fet d'abans".
Els dos darrers independentistes a sortir de la presó
Tant Rocamora com Musté, però, van explicar que la majoria d'independentistes van rebutjar el camí marcat per ERC i l'Estat i que han seguit fidels als objectius polítics inicials de l'independentisme d'esquerres.
Els dos independentistes que el Casal Boira Baixa va convidar en l'estrena del documental a Osona van ser els dos darrers presos del 92 que van sortir de la presó i els activistes polítics que han tingut la condemna judicial més alta de la història de l'independentisme. Aquest fet els va portar també a recordar les nombroses mostres de solidaritat que van rebre durant tots aquells anys d'amplis sectors de la societat: "La solidaritat durant tots aquells anys va ser el que va mantenir el caliu" dins de la presó, van confessar.
