Operació Garzón, 20 anys
Jornada històrica a Girona per recordar l'Operació Garzón 20 anys després

Més de 15.000 persones van gaudir de la festa "Catalunya vol viure en llibertat" a la Devesa, i a l'Auditori un acte molt emotiu va presentar el documental L'Operació Garzón contra l'independentisme català

30/07/2012 Diari de treball

La ciutat de Girona va viure aquest diumenge un clam a favor de la llibertat i contra la repressió tot recordant la macrooperació policial que ara fa 20 anys es va saldar amb mig centenar de detencions d'independentistes en el que es va anomenar Operació Garzón.

La data no era gratuïta: 29 de juliol, el mateix dia que dues dècades enrere més de 15.000 persones van aplegar-se a la Devesa de Girona per condemnar les detencions i les tortures, la cara més despietada d'aquella operació. I l'objectiu es va acomplir: més de 15.000 persones, segons El Punt Avui -organitzadora de l'acte-, van recordar aquells fets, aquell concert. El lema era el mateix que llavors: "Catalunya vol viure en llibertat".

Aquest cop amb un afegit: l'estrena a Girona d'un documental sobre l'Operació Garzón. L'impulsat per Llibertat.cat sota el nom L'Operació Garzón contra l'independentisme català. La presentació, organitzada pel Casal Independentista El Forn i El Punt Avui, es va realitzar a un Auditori de Girona ple en homenatge als encausats presents, que van pujar a l'escenari enmig de forts aplaudiments d'un públic entregat. Unes 1.500 persones omplien l'Auditori per visionar un documental que va ser molt ben rebut, apte per l'ocasió i per l'efemèride [i que podeu demanar a operaciogarzon@llibertat.cat].

L'acte va comptar amb les intervencions de Sandra Pazos, en nom de Llibertat.cat; Martí Majoral, portaveu d'Alerta Solidària, i Pep Musté i Carles Bonaventura, que van parlar en nom dels encausats. A més, també es va poder gaudir d'un recital de poesia a càrrec de membres d'El Llop Ferotge i les actuacions de la banda de percussió Bloc Quilombo i Titot i David Rosell, de Brams, que van interpretar el que ha esdevingut l'himne de l'Operació Garzón, Sempre més.

Pazos va explicar els motius pels quals Llibertat.cat va decidir impulsar un documental que donés veu als independentistes perseguits el 92 i va exposar la tasca del mitjà informatiu "contra l'analfebetisme històric" i per "recuperar la memòria històrica del nostre moviment, que ha estat tants cops ocultada". Una feina, va apuntar, "importantíssima" que s'inscriu en els motius fundacionals del portal independentista.

"Un documental necessari, en unes dates necessàries, on els múltiples reportatges d’homenatge els 20 anys dels Jocs Olímpics de Barcelona han obviat o han passat per sobre del que va ser la ràtzia més gran fins el moment contra l’independentisme combatiu", va manifestar.

De la seva banda, Majoral va recordar que la projecció del documental es feia per recordar que la maquinària repressiva de l'estat espanyol segueix activa i va afirmar que aquells independentistes, els del 92, continuen militant, “segueixen amb nosaltres lluitant per la llibertat del nostre poble”. “L'estat espanyol va intentar frenar un procés que està engegat. Ho va fer servint-se d'una eina brutal, la tortura, i no l'han descartat mai. En aquesta lluita per la independència l'Estat no es quedarà de braços plegats; tots tenim el nostre granet de sorra per aportar”, va manifestar.

"Malgrat la derrota del 92, ningú es va rendir"

Per introduir la seva actuació musical, Francesc Ribera "Titot" va recordar el que va ser una constant durant tot l'acte: que malgrat que l'Operació Garzón "va ser una derrota, ningú es va rendir". "I la prova és el goig que fa aquest auditori", va sentenciar. I el mateix van voler destacar els dos encausats que van intervenir a l'acte: Pep Musté, exmilitant de Terra Lliure, i Carles Bonaventura, ara regidor de la CUP a l'Ajuntament de Girona.

Musté va assenyalar que tot i que "la nostra història independentista està plena de repressió, de guerra bruta, de mentides i de silencis per part de l'Estat". Però tot i així, "sempre ho hem superat, en tot moment l'independentisme hem aixecat el cap amb més força si cal. Som de pedra picada, vam prendre un compromís i intentem ser coherents amb el que creiem. Mai ens ho han posat fàcil ni ens ho posara, i en som conscients, per això estem segurs de guanyar".

L'independentista va constatar que "el temps ens ha donat la raó", perquè "podem dir que als anys 70 i 80, quan es parlava d'independentisme es feia en al·lusió als Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, a Terra Lliure o al Moviment de Defensa de la Terra, i en canvi ara ja parlem de més de la meitat de la població". "I no cal dir que és gràcies a aquestes organitzacions polítiques que l'independentisme ha crescut", va refermar.

I va parlar de l'ofensiva espanyolista estatal afirmant que "ara veiem els resultats de l'espanyolisme més ranci. Però guanyarem perquè som gent que vol acabar amb aquest sistema capitalista i que no vol ser mai més esclau". "Som gent que creu en la independència i no vol estar sotmesa mai més, som gent que diu les coses pel seu nom i a la cara, sense por", va subratllar. Musté va remarcar, també i com ja va fer Pazos descrivint la feina de Llibertat.cat, la necessitat de "recordar la història per conèixer d'on veni, per no oblidar i per no caure en els mateixos errors que s'hagin pogut cometre en aquest camí que ens ha de portar cap a la independència i el socialisme".

Musté va tenir paraules d'agraïment per a Llibertat.cat, Zeba Produccions, Alerta Solidària i Memòria contra la Tortura pel fet de "portar a terme aquest documental on es detalla tot el procés polític i repressiu que l'estat va organitzar contra l'independentisme combatiu arran de les Olimpíades i que pretenia acabar amb nosaltres així com la resposta nostra posterior".

En la seva intervenció, Bonaventura va voler fer un reconeixement a Sebastià Salellas, un dels advocats que va portar l'Operació Garzón al Tribunal d'Estrasburg, i al polític gironí Francesc Ferrer i Gironès, que també va fer costat als detinguts. El gironí va destacar especialment l'onada de solidaritat que en aquella època hi va haver arreu de les comarques nord-orientals i va destacar esdeveniments importants, com el concert de la Devesa que ara El Punt Avui tornava a organitzar.

Per Bonaventura, la solidaritat "és la millor manera de dir avui que la lluita continua, que l’Estat no ens derrotarà". "Ni ens va doblegar el 1992 ni ens doblegarà ara. Ni ens va vèncer el 1992 ni ens vencerà ara. Ni va aconseguir que el 1992 abandonéssim ni ho aconseguirà ara", va sentenciar.

El regidor independentista va destacar que tot i que avui en dia no hi ha operacions com la Garzonada del 1992, la repressió continua vigent contra els vaguistes, "contra els que es mobilitzen al carrer per denunciar l’espoli i les retallades que afecten el cor de la nostra societat, contra els qui sortim arreu dels Països Catalans a enfrontar-nos a la política genocida del Partit Popular en matèria lingüística, contra la policia que apallissa manifestants a Barcelona, a València o a les Illes, i fins i tot a Madrid en la final de la copa del Rei", va dir.

"Avui la violència de l’Estat potser no és tan visible, però els constants atacs que reben els Països Catalans també són violència", va dir, i va posar de manifest que "ens volen derrotats, humiliats, vençuts". "Però el que no saben és que el poble català és un poble que no es rendirà mai. Ho ha demostrat al llarg de la història i ho tornarem a demostrar ara. Ara ens toca treballar per guanyar el futur sense oblidar el passat, sense oblidar d’on venim, sense oblidar els nombroses casos de detencions, de tortures, d’empresonaments, d’exilis de què hem estat víctimes. Som a les portes de la independència", va concloure.

Més de 15.000 persones i una trentena d'actuacions

Més de 15.000 persones amb estelades es van congregar a la Devesa per recordar el concert que ara fa 20 anys va cridar contra les detencions. Gent de totes les edats no es va voler perdre un acte que va ser molt més que un concert de música. Va ser un acte de reafirmació a favor de l'alliberament nacional.

Milers de persones van rebre amb forts aplaudiments alguns dels independentistes catalans detinguts en l'Operació Garzón. Van pujar a l'escenari en un dels moments més emocionants i inoblidables de la llarga nit a la Devesa. A tots ells, protagonistes absents del festival del 1992, el públic els va omplir de tributs.

De sis de la tarda a dues de la nit més d'una trentena de grups van anar desfilant per l'escenari. Alguns ja ho van fer en el concert del 92: Santi Arisa, Josep Tero, Joan Reig amb el seu Refugi, Kitsch i la Companyia Elèctrica Dharma, que va aparèixer de sorpresa.

Però també Àngel Daban i Jordi Tonietti, Marge d'Error, Amelie, Macedònia, Els Catarres, Electrotoylets; Els Gospelians, Pere Tàpias, De Calaix, Núria Feliu. I Quico Pi de la Serra, que amb el seu Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol va fer que els músics participants al concert cantessin plegats la tornada. Miquel Gil va cantar Lladres, Jaume Arnella i Carles Belda van actuar en tàndem, donant pas a Josep Tero, Biel Majoral, Joan Dausà i Els Tipus d'Interès, Eduard Canimas, Els Trobadors d'Alfons Encinas i Poble que Canta.

La rumba dels Terratombats, amb l'oportuna cançó Els jocs de la vergonya, va donar pas a la traca final del concert, amb els PulpoPop, Miquel Abras, Brams, Deskarats, Dekrèpits, The Gruixut's i veterans Kitsch, els mateixos que van cloure el concert de fa vint anys i que van culminar la nit al crit, ara sí ben compartit i majoritari, d'Independència.

Valora
ACONSEGUEIX EL DOCUMENTAL
Si vols el documental en DVD (amb subtítols en anglès i espanyol) només has d'enviar un correu electrònic a operaciogarzon@llibertat.cat i te l'enviarem a casa.
Col·laboradors
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2020 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid