20 anys després, ni PSOE ni Garzón són el que eren

Article d'opinió de Pep Musté, encausat el 1992

15/03/2012 Diari de treball
Era la matinada del 29 de juny de 1992, quan tornava de Girona amb la furgoneta, i anava cap a casa, en una recta del municipi de Sant Jaume de Llierca, prop d'Olot, m'avançà un cotxe de la Guardia civil de tràfic i em van fer parar bruscament, i sense tenir temps de reaccionar, ja tenia un altre cotxe camuflat al costat del meu amb una gent que m'apuntava amb una pistola cridant que baixés sense fer cap moviment estrany i després de mirar si portava res a sobre, em van fer pujar a aquell cotxe del que havien baixat i em van posar una bossa al cap que estrenyien fins a l'ofegament mentre m'anaven fent preguntes durant el viatge.

Cinc dies més tard, després d'haver estat torturat sota l'empara que atorga la llei antiterrorista, després d'haver passat per la indiferència dels fets del jutge Garzón i després de retrobar companys a la presó de Carabanchel, companys que com jo, havien passat pel mateix mal tràngol, ens vam adonar que havia començat una cacera d'independentistes catalans. Que en cinc dies ja havien detingut molta gent i n'anaven detenint a mesura que passava el temps. Tots per ordre del jutge Garzón. La ràtzia estava servida.

Pels Jocs Olímpics de Barcelona, els governants, volien els carrers nets. Nets de la gent que els hi feia nosa, nets de la gent que podia posar en evidència la rentada de cara que volien ostentar aprofitant aquest esdeveniment i així poder fer veure al món que el canvi social de la dictadura a la democràcia ja era un fet. El PSOE, que és qui governava aleshores, volia aprofitar aquest esdeveniment per acabar d'una vegada per totes amb la dissidència independentista.

I ho faria mitjançant tots els aliats que tenia (en Garzón, la policia, l'Audiència Nacional, els mitjans de comunicació, els partits polítics espanyolistes i els catalanistes de “pro”...). Tots van fer molt bé la seva feina: En Garzón ordenava detenir qualsevol persona que fos identificada com a militant independentista, la policia ens detenia i ens torturava, detenint amics o companys de militància segons anaven sortint els seus noms en els interrogatoris, l'Audiència Nacional ens jutjaria alguns anys més tard, els mitjans de comunicació, fins i tot, feien fora de la feina a periodistes que en el seu moment es van atrevir a informar del que realment passava, i els partits polítics que estaven a les institucions, TOTS espanyolistes, catalanistes i fins i tot, alguns que s'anomenen d'esquerres i independentistes, ens demanaven des del primer moment, que demanéssim perdó i que col·laboréssim amb la justícia.

Per tal d'acabar amb aquell mal somni, insistien tant, que semblava que aquell mal somni el tinguessin ells i no nosaltres que en patíem les conseqüències més directament. Els socialistes ho tenien tot lligat i els semblava que els havia d'anar tot de cara.

Per sort, aquest poble no ens deixem entabanar fàcilment. I quan ens trepitgen, ens aixequem. La solidaritat va ser tan gran que es van haver d'aturar les detencions indiscriminades i les diferents operacions policials contra entitats culturals que s'havien començat a intervenir, com Òmnium o El Temps.

Ara, 20 anys després, ha canviat la situació tant política com social. Mentre l'independentisme català ha crescut moltíssim, res a veure amb el que hi havia llavors, el PSOE, PSC a Catalunya, cau a la deriva. Els politicastres que l'han portat fins aquí s'han aprofitat d'una situació privilegiada i han caigut en la corrupció i els “xanxullos” que atorga el poder. En quant a en Garzón, l'han fet fora de la carrera judicial els seus propis companys per la seva supèrbia. Ni abans ni ara, mai m'he cregut el que se sol dir sobre la independència de la justícia. Sovint podem observar que la justícia va lligada amb el poder.
Valora
ACONSEGUEIX EL DOCUMENTAL
Si vols el documental en DVD (amb subtítols en anglès i espanyol) només has d'enviar un correu electrònic a operaciogarzon@llibertat.cat i te l'enviarem a casa.
Col·laboradors
Segueix-nos
Subscriu-te al butlletí
(cc) 2006 - 2021 · Comitium Suite · Dissenyat per Fuksia · Equip de Llibertat.cat - Avís legal - correu@llibertat.cat · XHTML vàlid